El golejador diví de l'Elx
1a divisió. El ghanès Boakye, cedit pel Juventus a l'Elx, ha marcat només cinc gols aquesta temporada, tots en la recta final dels partits i tots, menys un, per esgarrapar punts revitalitzants
“Déu m'ha donat un do, que és marcar gols. Quan algú pensa que el gol no pot arribar, arriba.” Són les paraules que expliquen que va pronunciar el davanter ghanès de l'Elx Richmond Boakye l'agost de l'any passat, en la seva presentació com a nou jugador del club del Baix Vinalopó, cedit pel Juventus. Tota una premonició del que ha estat després la seva intermitent però notòria aportació a l'equip: ha marcat cinc gols, tres dels quals en el temps afegit dels partits; tots en l'última mitja hora, i gairebé tots, excepte el que va fer al Madrid abans de l'escandalós penal que va donar el triomf als blancs (1-2), per puntuar. La culminació, diumenge passat, amb una diana en el minut 93 que tombava el Getafe (1-0) en un dels partits més determinants de la jornada en la lluita per evitar el descens. Carles Gil va acomodar la centrada entre els dos centrals blaus i allà va aparèixer el cap de Boakye, miraculós. Un jugador de només 21 anys, que a Elx ha sumat rematada de cap a la traça amb les dues cames que ja havia exhibit al Sassuolo, amb el qual, cedit per la Juve, la temporada anterior va pujar a la Serie A i va completar bones actuacions.
El gol contra el Getafe, al qual ja va marcar de cap l'1-1 definitiu a l'Alfonso Pérez en la primera volta, deixa l'Elx amb un peu a primera, tot i que s'ho haurà d'acabar de guanyar en l'esprint final, i tanca el cercle de la rendibilitat agònica de Boakye, que ja el dia del seu debut va fer el 2-2 a l'Estadio de los Juegos Mediterráneos d'Almeria en el minut 95, després de rebre una intel·ligent passada curta però profunda de Coro.
Tot just l'exespanyolista ha estat el principal obstacle de Boakye a l'hora de disposar de més oportunitats. El tècnic de l'ascens i encara actual preparador de l'Elx, Fran Escribà, ha apostat sempre pel davanter de Banyoles com a davanter de referència, molt sovint acompanyat com a segon punta pel fi jugador del planter Cristian Herrera. Però un sector de l'entorn de l'Elx està convençut que Boakye és “un diamant en brut” que encara ha de fer eclosió.
Nascut a Accra el 1993, Boakye va aterrar a Itàlia per jugar al Genoa la campanya 2009/10, en la Serie A. Encara molt jove, va jugar poc i l'any següent ja va anar cedit al Sassuolo, experiència que repetiria la temporada 2012/13, a préstec del Juventus. L'estiu passat, abans d'arribar al Martínez Valero, va participar amb la selecció de Ghana en el mundial sub-20 de Turquia, en el qual va marcar dosgols.
“No vaig saber com reaccionar”
A Boakye sembla que li ha costat una mica adaptar-se a Elx. Ahir va expressar-se en italià, amb traductora, transmetent de nou un missatge un punt místic: “L'afició ens porta a lluitar fins i tot més enllà de l'últim minut.” Diumenge, quan va marcar, es va quedar quiet, abans que els companys el fessin desaparèixer sota una pinya de joia: “Em vaig emocionar molt, perquè feia temps que no marcava [des del 6 de desembre] i no vaig saber ben bé com reaccionar”, va explicar. Això sí, quan l'àrbitre va xiular el final, es va posar a resar, agraint el do.