Renovació d'horitzons
Sabadell. El Sabadell aprofita la superioritat numèrica arran de l'expulsió de Jara en el minut 75, s'imposa a l'Sporting gràcies als gols d'Aníbal i Tamudo i deixa la permanència ben encarrilada
sporting0
sabadell 2
Mai no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Enguany, amb la igualtat que impera a segona, encara menys. El Sabadell, en tot cas, va aconseguir ahir contra l'Sporting una d'aquelles victòries reconfortants, que permeten a l'equip pensar en clau ambiciosa: la permanència està encarrilada i és moment de renovar horitzons. Si aquest equip manté les prestacions mostrades ahir a la Nova Creu Alta i millora en els desplaçaments, acabarà la temporada evitant l'ensopiment dels darrers dos anys. Mirar més enllà és una altra cosa, però per aspirar que no quedi.
En la cita d'ahir a casa, un partit típic de la categoria, d'aquells que es fan madurar i en què les ocasions de perill clares no apareixen fins que ho comença a fer el cansament, el Sabadell va aprofitar un moment clau per imposar-se: l'estúpida expulsió de Jara en el minut 75, just quan els vallesans ho estaven passant pitjor. En l'últim quart d'hora, i contra deu homes, l'equip arlequinat va acabar de cremar la benzina que li quedava per imposar-se a un Sporting bloquejat pel seu mal moment.
Miquel Olmo havia insistit durant la setmana: calia recuperar la identitat que ha permès a aquest conjunt ser el millor local de la lliga. Els seus pupils el van escoltar, es van posar la granota de treballar i no van permetre que l'Sporting generés perill. Pressionant amb intensitat, els arlequinats van fer desaparèixer el rival, que no va inquietar Nauzet fins que es començava a flairar el descans. En la tasca destructiva, doncs, els vallesans van estar gairebé impecables. El problema va arribar en la creació: l'equip de Miquel Olmo va pecar de directe davant una rereguarda contundent. En l'últim tram del primer temps, quan va decidir que el toc era la millor via, van faltar idees en l'últim terç de camp.
Així doncs, d'ocasions, se'n van veure ben poques. Aníbal va exercir la seva professió –baluard ofensiu– i la seva presència a dalt va inquietar Alberto sense posar-lo en gaires problemes. D'altra banda, l'Sporting només va fer suar Nauzet en dues ocasions: dos xuts creuats i desviats des dels dos vèrtexs de l'àrea.
Contra deu, molt millor
Si la tasca defensiva dels arlequinats va impedir generar perill als visitants en el primer temps, després de la represa el Sabadell es va mostrar erràtic i va concedir massa facilitats a l'Sporting. El 0-1 es va ensumar en dues canonades un xic creuades d'un Isma López molt incisiu. A poc a poc, l'equip de Miquel Olmo es va espolsar la pressió i les forces es van igualar. De fet, amb el pas dels minuts el partit es va anar trencant i hi va haver un tram d'aquells típics de la divisió de plata: sense fer més mèrits que el rival, qualsevol dels dos hauria pogut sentenciar. En aquest context, el Sabadell va fer valdre la força que té enguany a casa.
Aquest equip és poderosíssim a la Nova Creu Alta i, a sobre, els factors el van somriure. En el minut 75, Jara, que tot just havia entrat al camp, va veure una vermella estúpida per haver fet caure Hidalgo i tot va canviar. Amb un home més al camp –entre ells un Juanjo Collantes que va ser clau–, el Sabadell va assetjar amb èxit la porteria d'Alberto. La pressió va donar els seus fruits quan faltaven sis minuts per al final, quan Aníbal va aprofitar una centrada molt precisa del mateix Collantes i va batre el porter visitant amb un cop de cap contundent. Quatre minuts després, Tamudo hi va posar la cirera: va pressionar Alberto, li va acabar robant la pilota i va desfermar l'eufòria amb el gol de la sentència.
“Si juguéssim només a casa, seríem líders”
El Sabadell no va fallar, va encadenar ahir la seva quarta victòria a casa i referma el privilegi de ser el millor local de segona. Els de Miquel Olmo, que a la Nova Creu Alta han sumat 36 dels 47 punts obtinguts aquesta temporada, ja tenen la permanència ben encarrilada i són conscients que si volen aspirar a alguna cosa més –ara la zona de promoció és un punt per sobre, tot i que el Barça B juga avui– han de millorar a domicili. “Ja ho vam dir al vestidor: si juguéssim sempre a casa, seríem un equip de primera divisió, però hem de ser conscients de la dificultat que tenen els partits com a visitant en aquesta categoria”, va afirmar ahir Miquel Olmo, que va afegir: “La permanència es juga a casa i els altres objectius impliquen guanyar a fora.” En tot cas, el tècnic terrassenc va felicitar els seus: “Tot és fruit de la feina diària i té molt valor el que fan els jugadors.”
Notícies
Divendres,20 setembre 2024