Tres homes i mitja posició
Sabadell. Les variants del dibuix d'Olmo han deixat orfes Gato, Sotan i Tamudo. Els dos primers s'han reciclat a la banda, mentre que el de Santa Coloma ha anat directament a la suplència
Semblava clar que Miquel Olmo tenia el seu esquema preferit: 4-4-2, amb una referència fixa (Aníbal) i una altra més versàtil (Gato, Sotan o Tamudo). Així, el tècnic va agafar l'equip i el va portar a una ratxa de quatre victòries consecutives. Però com que no hi ha res que sigui per sempre, les lesions i un seguit de derrotes encadenades han provocat un canvi de sistema que ara està funcionant: el 4-3-3. Aquest canvi, però, ha fet que tres dels jugadors de la plantilla hagin hagut de reciclar la seva posició; adaptar-se a la banda o morir. Sotan i Gato (titulars diumenge passat) s'hi han acostumat. Les característiques de Tamudo, en canvi, l'han dut a la banqueta.
El sistema preferit de Miquel Olmo és el 4-4-2. L'ha utilitzat en 13 dels 19 partits que fa que és primer entrenador. Però el 4-3-3 ha estat una variant que ha introduït en les últimes jornades. La primera vegada va ser a Jaén fa set jornades i des d'aleshores l'ha utilitzat quatre vegades més. Els registres amb aquest sistema són notables ja que l'equip ha sumat 12 punts en els cinc partits en què l'ha utilitzat. Dins del cos tècnic agrada perquè l'equip té més la pilota.
A la banda
Hi ha tres jugadors afectats per aquest canvi de sistema. Gato i Sotan havien tingut força èxit de segona punta, mentre que Tamudo havia aconseguit alguns minuts jugant darrere del davanter. Però amb la introducció dels dos interiors s'han hagut d'adaptar a altres llocs. “Jo sempre ho he dit, les meves virtuts es poden desenvolupar millor com a davanter o mitjapunta que a la banda, però si estic físicament i mentalment bé també puc jugar a un costat”, deia Gato la setmana passada. L'atacant va sortir diumenge passat jugant d'extrem dret però ha tingut protagonisme a l'esquerra, on juga a cama canviada.
Aquesta adaptació també l'ha hagut de fer Sotan, que va començar sent útil només darrere d'Aníbal –a la banda va començar sent un desastre– però ara s'hi troba còmode. “Jo mateix defensava fa jornades que només el veia jugant per dins, però ara el veig apte per jugar per l'esquerra”, assenyalava fa poc l'entrenador, Miquel Olmo.
El cas Tamudo
La irrupció d'Aníbal ha tret protagonisme a Raúl Tamudo, que va aconseguir fama jugant com a referència al davant. Al Sabadell li costava però va aconseguir tenir minuts amb el 4-4-2. “És difícil encabir Tamudo en el 4-4-2. Ell està més còmode tenint llibertat com a referent i no amb un jugador més estàtic que l'acompanyi”, afirmava Miquel Olmo fa unes setmanes. “No té la possibilitat de compartir minuts amb jugadors com ara Sotan o Gato que l'alliberin”, hi afegia. Ara, amb el 4-3-3 ho té encara més difícil. Tamudo, de fet, ha jugat només 21 minuts en dos partits des del matx a Jaén, on Olmo va introduir per primer cop aquest nou sistema.
LES REACCIONS
ELS DIFERENTS SISTEMES
Notícies
Divendres,20 setembre 2024