Més derrotes que ningú

El Sabadell no és l'equip que menys partits ha guanyat a fora, però sí que és el que més n'ha perdut: tretze d'un total de divuit. Quan toca rebre els arlequinats, els amfitrions es freguen les mans, ja que saben que el seu rival és incapaç d'extrapolar l'eficiència que té a casa –el Sabadell és el local més poderós– i no se'n surt a domicili. I això que el desembre passat, els de Miquel Olmo van trencar una dinàmica de gairebé un any sense guanyar fora de casa. El tècnic arlequinat va dir després de la darrera derrota a Alcorcón que és molt difícil trobar-hi explicació, però les preocupants desconnexions defensives relaten, en bona part, la feblesa que té l'equip quan ha de fer la maleta. El bagatge fa mal a la vista: el Sabadell és el conjunt que encaixa més dianes lluny de casa (35) juntament amb l'Hèrcules. L'estadística de diferència de gols és encara més negativa (-22) i no hi ha ningú que s'hi apropi, ja que els vallesans només n'han fet 13.

4 punts dels últims 33

Ja fa mesos que el Girona va deixar de ser un visitant inquietant. Ho va arribar a ser a principis de curs, quan la samarreta verda es va erigir en un talismà –amb el tercer equipament, els gironins van guanyar a Eibar, Lugo i Miranda de Ebro– i els de Ricardo Rodríguez combinaven solidesa i eficàcia. De fet, amb el triomf que va aconseguir a Anduva el 10 de novembre (1-2), el Girona es va convertir en el tercer millor equip a camp contrari, aleshores només superat pel Deportivo (15 punts) i el Recre (12). De sobte, però, la llum es va apagar. I el Girona encara no ha estat capaç de trobar l'avaria.

I si els de Machín no guanyen el pròxim partit a Tenerife (el 4 de maig), l'equip haurà superat ja el mig any sense sumar els tres punts en un partit lluny de Montilivi. La frenada després de l'1-2 al camp del Mirandés ha estat virulenta. El balanç és de 4 empats i 7 derrotes. O de 4 punts de 33 possibles, que encara fa més estrident una ratxa lamentable a camp contrari.

La permanència ja no només s'ha de basar a guanyar-ho tot a Montilivi. Si assegura els 12 punts que queden a casa, cosa que encara s'ha de veure, difícilment el Girona en faci prou amb 49 punts per salvar-se. N'haurà d'anar a buscar un parell o tres més lluny del seu estadi. I només li queden tres oportunitats per esmenar tot el dèficit que arrossega. Són tres sortides d'avió, a l'altra punta de l'Estat. Contra dos rivals que lluiten per posar el cap en la fase d'ascens (el Tenerife i el Recreativo) i contra un rival directe (la Ponferradina). Tres places més que complicades on l'equip estarà obligat a no arronsar-se i a donar un cop d'autoritat.

No hi ha un sol motiu que expliqui el perquè de la frenada del Girona a camp contrari. Possiblement això faci més difícil trobar-hi la solució. Quan l'equip ha estat sòlid en la primera part, a la segona s'ha desmuntat. Quan s'ha desactivat bé l'estratègia, hi ha hagut fissures en els altres conceptes defensius. Quan no ha fallat un jugador, n'ha fallat un altre. Quan s'ha fet bé la feina de contenció, l'atac no ha funcionat. I quan s'ha generat ofensivament, no s'ha estat efectiu. Un bucle sense sortida en què el Girona ja fa massa jornades que està atrapat.

Tot i això, els 14 punts que de moment ha sumat l'equip a fora –en 18 partits– igualen la xifra absoluta dels cursos 2008/09 i 2011/12. Aleshores, però, el Girona encara espantava a Montilivi, cosa que li va permetre corregir el dèficit com a visitant (en els dos casos, el Girona va sumar 35 punts a casa). Per arribar aquest any a aquests 35 punts com a local, el Girona necessitaria guanyar els quatre partits que li queden al seu estadi.