sabadell2

mirandés2

L'empat serveix de poc al Sabadell, que amb una victòria hauria fet un pas gegantí per ser entre els sis primers. I ho veia a prop el conjunt d'Olmo, que es va avançar aviat i que, després de rebre dos gols, va tenir una reacció espectacular. Els arlequinats es van exhibir com no ho havien fet mai fins ara a domicili, en una segona part en què van tenir domini territorial i ocasions. Van esclafar un Mirandés que demanava clemència, tot i ser millor en el primer temps, després del gol de Cristian. Però, en sortir dels vestidors, el Sabadell va fer una millora per saber que a domicili costa, però no és impossible mantenir la identitat i el futbol que tants rèdits li dóna a casa.

Olmo va sorprendre regirant l'onze inicial i posant un dibuix mai vist abans en el seu equip. Tres centrals i dos carrilers per tapar les centrades i rematades del rival, i tres migcampistes per mantenir la possessió. La primera la va encertar, perquè el Mirandés quan trepitjava camp rival no trobava com atacar Nauzet. La segona, a mitges, perquè l'equip va començar corrent darrere la pilota, però en el segon temps sí que va dominar.

L'inici va tenir molta força per part visitant, amb arribades per la banda i algunes combinacions de mèrit. Així va arribar el gol de Cristian en una canonada des de la dreta que va sorprendre Bernardo, quiet davant del xut del lateral (6'). Un minut abans, Crespí havia avisat en una rematada en un córner, però un minut després el Sabadell va començar a tenir a problemes. Va deixar de tenir la pilota i els tres migcampistes anaven de bòlit. Les recuperacions dels centrals i els laterals servien de ben poc, perquè la pilota, en llarg o en curt, gairebé mai arribava als peus d'un jugador blanc-i-blau.