Solucions sorprenents per a moments crítics
Sabadell. Miquel Olmo va sorprendre alineant tres centrals i dos carrilers per intentar canviar la mala dinàmica a domicili. Aquest sistema l'utilitzen el Múrcia i el Girona, que el van adoptar en situacions urgents
Era evident que el Sabadell necessitava un canvi de rumb a domicili, perquè era el pitjor visitant de la categoria (la Ponferradina ja l'ha superat). I Miquel Olmo i el seu cos tècnic van optar per canviar el sistema de joc que tants rèdits els dóna a casa. Del 4-3-3 van passar a un 3-5-2. I el resultat no va ser del tot dolent perquè el Sabadell va dominar en un dels camps més difícils de la categoria, tot i que no va guanyar per culpa de dos autogols.
Ja durant tota la setmana passada, l'equip va treballar el nou esquema. “Més enllà de les posicions, el que importa és l'adaptació dels jugadors i van donar una bona resposta”, reconeix Txus Serrano, segon entrenador i un dels dissenyadors d'aquesta variant. “Les característiques del Mirandés feien viable aquest sistema, perquè juguen a penjar pilotes des de les bandes i a centrar”, reconeix Serrano, que també va buscar l'efecte sorpresa: “Sabíem que Terrazas ens havia estat observant molt [va ser a l'estadi contra l'Hèrcules].”
Múrcia i Girona
“Ells també tancaven molt amb els interiors i nosaltres vam intentar jugar amb dos carrilers per eixamplar al màxim el camp”, explica Serrano, que, tot i sentir-se molt satisfet pel rendiment –“vam dominar molt i quan ho van fer ells no van xutar a la nostra porteria”–, dubta de si repetirà aquest sistema: “Dependrà del rival.”
En ple apogeu del 4-3-3 en el futbol català i espanyol, veure un equip amb un 3-5-2 no és gaire habitual. De fet, ni a primera divisió ni en els quatre grups de segona B actualment no n'hi queda cap, però a segona, a banda del Sabadell, n'hi ha dos exemples: el Múrcia i el Girona. Tots dos equips van apuntar-se al carro d'aquest esquema després de crisis importants de joc.
Pablo Machín, d'altra banda, també va optar per aquest esquema quan va començar a dirigir el Girona. El tècnic notava que havia de canviar alguna cosa del que havien fet fins al moment Ricardo i Javi López i va optar pels tres centrals i dos carrilers des de l'inici. Les dues primeres derrotes no van fer trontollar la seva idea perquè va mantenir l'esquema i des d'aleshores l'equip ha fet 13 punts de 18 per somiar la permanència.
Julio Velázquez, entrenador del Múrcia, va optar per aquest sistema quan, després d'un gran inici (amb 4-2-3-1), l'equip va encadenar una mala ratxa: una victòria en quinze partits. Des de la 25a jornada amb el Deportivo, doncs, Velázquez se n'ha sortit prou bé i ha aconseguit que un equip molt justet de qualitat sigui cinquè en la classificació.
GIRONA
Pablo Machín no va renunciar al sistema tot i les dues derrotes en les dues primeres jornadesLES FRASES
PROFIT
Més exemples
El 3-5-2 va ser un sistema que es va posar de moda a primera divisió a mitjan noranta. En els últims anys, Lotina el va utilitzar en la temporada 2007/08 amb el Dépor. Anteriorment, en la 2000/01, un equip en el futbol català, el Nàstic, va escollir aquest sistema i li va donar un resultat extraordinari.
“A meitat de curs l'entrenador ens va reunir, als capitans, i ens va dir que volia jugar amb tres centrals”, relata José Antonio Gordillo, actual director esportiu del Sabadell i exjugador del Nàstic d'aquella època. L'equip dirigit per Josep Maria Nogués va passar de l'onzena posició en la jornada 19 a la segona i va pujar a segona A amb el canvi.
Notícies
Divendres,20 setembre 2024