Tensió fins al final
Fins l'última jornada no es van decidir les quatre places de ‘play-off' d'ascens, tres de descens i el títol de campió
L'Eibar i el Dépor ascendeixen a primera i el Mirandés, el Madrid B, el Jaén i l'Hèrcules baixen
Els 26 punts que han separat el líder del cuer exemplifiquen l'extrema igualtat que hi ha hagut aquesta temporada a la segona divisió A. De fet, mai abans des que la categoria de plata té 22 equips (1997/98) havia existit tan poca distància entre el primer i l'últim classificat, com tampoc mai cap equip havia baixat amb els 45 punts amb què ho ha fet l'Hèrcules (l'anterior puntuació més alta havia estat de 44 punts). La gran igualtat en la competició també ha propiciat que l'emoció hagi durat fins al final. I és que fins l'última jornada no es van decidir les quatre places de play-off d'ascens –hi aspiraven sis equips–, tres de descens –amb vuit equips implicats– i el títol de campió –només el Deportivo i l'Eibar tenien opcions.
Fent balanç, els grans triomfadors de la temporada han estat l'Eibar (campió) i el Dépor (ha encadenat dos descensos i dos ascensos entre primera i segona A els últims quatre anys), els dos equips que ja tenen el bitllet per jugar a primera divisió el curs vinent. Un premi que compartiran amb el vencedor de la fase d'ascens, que tot just avui viu la tornada de la primera eliminatòria. En canvi, l'Hèrcules, el Mirandés, el Madrid B i el Jaén han estat els quatre equips que han baixat a segona B, els tres últims en l'última jornada.
A nivell individual, només tres jugadors han superat la vintena de gols en la lliga regular: el pitxitxi Borja Viguera (Alavés) amb 25, i Stefan Scepovic (Sporting) i Kike García (Múrcia) amb 23. Pel que fa als porters, Xabi Irureta (Eibar) ha acabat com a menys golejat, seguit de Lux (Deportivo) i René (Jaén).
Els catalans compleixen
La trajectòria dels tres equips catalans de segona A, el Barça B, el Sabadell i el Girona, ha estat força diferent. Al filial blaugrana, amb una plantilla molt jove i renovada respecte del curs passat, li va costar agafar el ritme de competició. Després de patir més del compte en la primera volta –els blaugrana eren 15ns, a només dos punts de la zona de descens–, el conjunt dirigit per Eusebio Sacristán va reaccionar i a poc a poc va anar escalant posicions en la taula. La tercera posició final iguala la millor classificació històrica del filial blaugrana a la segona divisió, la que va aconseguir la temporada 2010/11.
El Sabadell també ha anat de menys a més. Els arlequinats van començar el curs molt irregulars, fet que va provocar la destitució de Javi Salamero després de només quinze jornades. El va substituir Miquel Olmo, fins llavors segon de Salamero, i l'equip va viure una millora notable, fins al punt d'acabar la primera volta novè, a només un punt del play-off d'ascens. Llavors el Sabadell, que ha acabat la temporada sent el millor equip com a local i el pitjor com a visitant, en va alternar de fredes i de calentes, i fins l'última jornada va tenir possibilitats de play-off. L'empat a casa contra el Recre, afegit als altres resultats, va privar del somni als de Miquel Olmo.
Qui les ha passat més magres aquesta temporada ha estat el Girona, que va aconseguir una salvació agònica en l'última jornada després d'haver transitat per la zona de descens en les 23 anteriors. Ni primer Ricardo Rodríguez, ni més tard Javi López, van trobar la tecla per fer rutllar l'equip, i només l'arribada de Pablo Machín a la banqueta de Montilivi va fer reaccionar definitivament el Girona, que seguirà a segona divisió A per setena temporada consecutiva. A més de la feina de Machín –la seva aposta pel sistema 3-5-2 va funcionar–, cal destacar l'aportació d'Alfredo Ortuño, arribat en el mercat d'hivern com a cedit pel Granada (el va fitxar del La Hoya Lorca, de segona B), que ha acabat com a pitxitxi de l'equip amb 9 gols –molts d'ells decisius–, empatat amb Gerard Bordas. El porter Isaac Becerra també ha tingut una gran incidència en la permanència del conjunt gironí.
Un o dos inquilins més
De cara al curs vinent, la segona A tindrà, com a mínim, quatre equips catalans. A més del Sabadell, el Barça B i el Girona, hi haurà el Nàstic o el Llagostera, que s'enfronten en l'eliminatòria final d'ascens–, i també s'hi podria afegir l'Hospitalet, que per aconseguir-ho haurà de superar el Leganés.