El reportatge
Bogeria al municipal
El camp del Llagostera tornarà a ser l'escenari d'un duel que ja ha entrat en la història del futbol gironí. El terreny de joc llagosterenc ja ha estat escenari de desenllaços amb somriures i llàgrimes
En els últims duels de màxima importància en territori blaugrana hi ha hagut un jugador local que sempre hi ha sigut: el defensa Vallho
En les últimes temporades, a Llagostera s'ha gaudit i molt del futbol. En la petita població del Gironès s'hi han pogut viure grans enfrontaments contra rivals de molta més entitat que el club presidit per Isabel Tarragó. De mica en mica, la gent s'ha anat enganxant al Llagostera, i també s'ha pogut comprovar com les graderies s'han anat omplint sobretot en el tram final de la temporada. Fins a arribar a aquest punt, només s'havia vist ple el camp municipal en comptades ocasions, en tardes de glòria com va ser el partit d'anada contra el Cerceda o en vespres de tristesa, com per exemple l'eliminació en la primera participació del Llagostera en la copa del Rei contra l'Hospitalet.
Després de forjar-se en diversos ascensos des de la 2a regional fins a la 3a divisió, la primera tarda sonada es va viure en l'anada de l'eliminatòria d'ascens a 2a divisió B contra el Cerceda el mes de maig del 2011. En el municipal, i davant de més d'un miler d'espectadors, els gols de Pedrito i Uri Santos encarrilaven la gesta de fer el salt a la categoria de bronze.
El campionat de lliga de tercera divisió també els va obrir les portes de la copa del Rei i, després d'eliminar l'Olímpic de Xàtiva i també el Cerceda, l'Hospitalet es va convertir en l'últim obstacle per poder enfrontar-se a un equip de primera divisió que jugués competició europea. En aquell vespre del 12 d'octubre, un gol del riberenc Lucas Viale va estroncar el somni de saltar a la primera plana mediàtica. Aquelles van ser les primeres llàgrimes al municipal, el terreny de joc d'un club acostumat als èxits. En aquell primer intent no es va aconseguir arribar als setzens, però sí que un any després el Llagostera va poder rebre al seu camp tot un València de Champions. Malgrat la derrota, la sensació va ser bona i es va competir contra Feghouli, Banega, Guardado i tota la resta.
Un clàssic
En les últimes gestes del Llagostera –des de tercera divisió fins ara– hi ha hagut un futbolista que les ha viscut totes des del terreny de joc, el central Vallho: “Si hi he sigut és perquè l'entrenador ha valorat la meva feina. Espero ser també en un duel tan important com el de dissabte. Som molts jugadors a la plantilla que no hem jugat a 2a divisió A, i per nosaltres és una oportunitat única”, remarca el futbolista llagosterenc. Tot i la dilatada experiència de partits importants al municipal, i del record encara recent del títol de lliga o de la remuntada contra l'Avilés, Vallho té clar que vol que el partit contra el Nàstic sigui el més especial de la seva carrera: “Hem viscut partits molt importants a casa, però el que tenim al davant ho supera tot. La patacada contra el Racing està superada, i tenim més ganes que mai d'aprofitar aquesta segona oportunitat de pujar”, explica el jugador.
Des de la plantilla també esperen que la resposta dels aficionats al futbol de la demarcació sigui massiva: “És un partit decisiu i com més gent tinguem al nostre costat animant i cridant millor”, explica Vallho, que espera que la bogeria que es va viure contra l'Elx B o contra l'Avilés quedi en no res si s'aconsegueix l'ascens a 2a A.