Curiosa benvinguda a Maracanã

Rio de Janeiro és una ciu­tat molt gran, amb una extensió de més de mil quilòmetres qua­drats i amb més de sis mili­ons d'habi­tants, que aug­men­ten fins als onze si hi sumem l'àrea metro­po­li­tana. Tot i l'extensió i el nom­bre d'habi­tants, només té dues línies de metro, de les quals, això sí, n'hi ha una que et porta direc­ta­ment al que per la majo­ria dels bra­si­lers és un tem­ple, l'estadi Mario Filho, cone­gut per tot­hom com a Mara­canã. L'estadi s'inclou en les rutes turísti­ques d'un dia amb els famo­sos Pão de Açúcar, el Cristo Reden­tor de Cor­co­vado, el Parc Naci­o­nal de Tijuca i les espec­ta­cu­lars plat­ges de Copa­ca­bana i Ipa­nema.

Anar a Mara­canã en metro trans­met fut­bol. Vius l'ambi­ent del mun­dial, perquè els vagons van plens. Un dia d'argen­tins, un altre de xilens. Les para­des que es van fent les anun­cia una veu feme­nina, en por­tuguès i en anglès, fins que arri­ben les dues en què els afi­ci­o­nats poden bai­xar per anar a Mara­canã, les de São Cris­to­vao i la de Mara­canã, dues esta­ci­ons inau­gu­ra­des l'any 1981 i que han estat objecte d'alguna reforma per aquest mun­dial. És en aquell moment, quan arri­bes a aques­tes esta­ci­ons, que la veu feme­nina és subs­tituïda per la d'un nar­ra­dor d'un par­tit de fut­bol, que explica que estàs arri­bant al mític estadi com si estigués nar­rant la jugada que acaba amb un gol de la selecció bra­si­lera. Et deixa clar que estàs arri­bant a un dels tem­ples més impor­tants del fut­bol mun­dial, tot i que la gra­vació va tan de pressa que és difícil d'enten­dre per als que no són bra­si­lers. “E aí, galera. La torçida tá che­gando. Já che­gou. Che­go­o­o­oou a Mara­canã. O que­rido. O mais que­rido. Mara­canã. O palco da finalísima”, són les últi­mes parau­les que s'escol­ten del nar­ra­dor quan des dels vagons ja es veu l'estadi, refor­mat amb motiu d'aquest mun­dial i amb una capa­ci­tat per a 80.000 espec­ta­dors.