Rio de Janeiro és una ciutat molt gran, amb una extensió de més de mil quilòmetres quadrats i amb més de sis milions d'habitants, que augmenten fins als onze si hi sumem l'àrea metropolitana. Tot i l'extensió i el nombre d'habitants, només té dues línies de metro, de les quals, això sí, n'hi ha una que et porta directament al que per la majoria dels brasilers és un temple, l'estadi Mario Filho, conegut per tothom com a Maracanã. L'estadi s'inclou en les rutes turístiques d'un dia amb els famosos Pão de Açúcar, el Cristo Redentor de Corcovado, el Parc Nacional de Tijuca i les espectaculars platges de Copacabana i Ipanema.

Anar a Maracanã en metro transmet futbol. Vius l'ambient del mundial, perquè els vagons van plens. Un dia d'argentins, un altre de xilens. Les parades que es van fent les anuncia una veu femenina, en portuguès i en anglès, fins que arriben les dues en què els aficionats poden baixar per anar a Maracanã, les de São Cristovao i la de Maracanã, dues estacions inaugurades l'any 1981 i que han estat objecte d'alguna reforma per aquest mundial. És en aquell moment, quan arribes a aquestes estacions, que la veu femenina és substituïda per la d'un narrador d'un partit de futbol, que explica que estàs arribant al mític estadi com si estigués narrant la jugada que acaba amb un gol de la selecció brasilera. Et deixa clar que estàs arribant a un dels temples més importants del futbol mundial, tot i que la gravació va tan de pressa que és difícil d'entendre per als que no són brasilers. “E aí, galera. La torçida tá chegando. Já chegou. Chegooooou a Maracanã. O querido. O mais querido. Maracanã. O palco da finalísima”, són les últimes paraules que s'escolten del narrador quan des dels vagons ja es veu l'estadi, reformat amb motiu d'aquest mundial i amb una capacitat per a 80.000 espectadors.