La primera esquerda visible
Oriol Alsina se'n va del Girona repartint elogis, però incidint en les dificultats per treballar, la marxa dels consellers i el projecte del seu Llagostera
L'adéu del director esportiu presagia que la convivència entre dos clubs que es proclamen “amics” no serà tan fàcil
Un any després de la fugida de Javi Salamero, que va deixar penjat el Girona per anar-se'n a entrenar el Sabadell deu dies després de ser presentat a Montilivi com a director esportiu, Oriol Alsina va escenificar ahir un guió similar. El maresmenc havia anunciat dimecres de la setmana passada, en una roda de premsa organitzada pel Llagostera, que se centrava en el Girona i deixava arraconat el club de la seva vida. La marxa enrere es va gestar dilluns, i ahir va ser el torn per argumentar-ho, en la seva última aparició a la sala de premsa com a director esportiu del Girona.
El primer que va fer Alsina és agrair al Girona l'oportunitat i elogiar l'entitat i els seus responsables. Fetes les lloances, però, va justificar la marxa. Més que un sol gran argument de pes, en va pronunciar uns quants. “El que ho ha precipitat és la sortida dels consellers [Mestres, Lleal i Saguer, de l'entorn de Rebled]. Vaig entrar amb ells i vaig dir que, quan sortissin, jo també ho faria, tot i que la meva relació més gran és amb Rebled”. L'altra raó és la manera com havia de treballar a Montilivi: “Aquí no és fàcil treballar. La meva manera de fer-ho és diferent a la d'aquí. No he tingut mai cap interferència esportiva, però sí econòmica. En l'últim mes se m'ha canviat cinc o sis vegades el pressupost.” I l'altre argument, destacat per Alsina, però sobretot per Rebled, és el cor. “Tot i que l'havia convençut dies enrere, no ho acabava d'estar. Ell ha parit i creat el Llagostera, és el putu amo allà, com diria aquell, i hi té la seva dona. Crec que les persones estan per davant de tot, i els amics encara més”, va explicar el president.
Tot i la marxa precipitada d'Alsina, en un moment fonamental per a la construcció de la plantilla de la temporada 2014/15, els elogis van ser recíprocs. “M'he sentit molt ben tractat per moltíssima gent. Sempre voldré i desitjaré el millor per a aquest club, encara que la meva passió, evidentment, és el Llagostera. El Girona és un transatlàntic i nosaltres, un veler petit.” Rebled va qualificar Alsina com “el millor director esportiu” que ha tingut el Girona. Les lloances també es van estendre cap als clubs, tot i que ara passen a ser rivals. “Hem de ser clubs amics i conviurem a la demarcació. L'ascens del Llagostera és un molt bon problema per al futbol gironí, i l'hem de gestionar amb intel·ligència.” De tota manera, la marxa d'Alsina, cridat a liderar el projecte esportiu del Girona fins al 2017, és un primer senyal de les esquerdes que hi poden haver entre dos clubs que han passat a ser competència directa. Un dels efectes és que el Girona ja no tindrà facilitat per anar a pescar jugadors a Llagostera. “A partir d'ara, cada club mirarà els seus interessos. L'escenari ens ha descol·locat a tots, però en sentit positiu. Jo no em barallaré amb ningú d'enlloc, i menys del Llagostera, encara que ara és un rival més”, va admetre Rebled. Segons van dir, l'acord de rescissió inclou la disputa d'un partit amistós durant la pretemporada.
El paper del president
Francesc Rebled ha perdut l'home en qui tenia plena confiança per encapçalar el projecte esportiu i també les tres persones del seu entorn amb qui va accedir al consell d'administració. Tot i això, no es pensa moure, almenys de moment: “Tinc un compromís amb el club i amb els socis. Em vaig comprometre a deixar el club a segona A i a treure'l del concurs de creditors.” I quan ho aconsegueixi? “Després ho meditarem. A mi no em fa cap por quedar-me”, va assegurar.
El Girona i el Llagostera, que en teoria haurien de compartir Montilivi, tenen firmat un conveni de col·laboració per al futbol de base, que no preveuen trencar. Ni tan sols en el cas que no agradés al nou director esportiu. “És una estratègia de club. Ve de dalt, del consell cap a baix”, va comentar Rebled. De fet, el Girona manté com a coordinador del planter Jordi Mir, a qui va situar en el càrrec Oriol Alsina.
“Persecució personal”
Tot i que va dedicar molts elogis, Alsina també va tenir retrets. Especialment cap a aquest diari: “No m'agrada dir noms, però crec que hi ha un mitjà que m'ha fet una persecució molt gran. Quan tots no remem pel mateix camí, és un perjudici important”.