Totes les banquetes tenen inquilí
El Múrcia i el Mallorca han estat els últims clubs a moure fitxa i tots els equips de segona divisió A ja tenen l'entrenador del proper curs
El nombre d'entrenadors de divisió de plata nascuts a Catalunya es redueix a Miquel Olmo (Sabadell), ‘Rubi' (Valladolid), Miquel Soler (Mallorca) i Paco Herrera (Las Palmas)
La voluntat dels 22 equips de segona A és acabar la temporada amb el mateix entrenador que la començarà. Un impossible. Els tècnics viuen instal·lats en la part més fràgil de la corda i, quan aquesta es trenca, generalment són els primers a rebre. Els clubs de divisió de plata ja han escollit a qui encarregar les plantilles perquè les dirigeixi i en tregui tot el suc. L'últim a decidir-se va ser el Mallorca, que no va renovar la confiança en Olaizola (l'ha enviat al filial) i ha apostat pel garrotxí Miquel Soler, un dels quatre entrenadors catalans que hi haurà aquest curs a segona A. Els altres són Miquel Olmo (Sabadell), Joan Francesc Ferrer, Rubi (Valladolid), i el més veterà de tots, Paco Herrera (Las Palmas).
Els tres equips descendits de primera (Betis, Osasuna i Valladolid) han decidit fer foc nou. Són tres apostes totalment diferents. Possiblement, la més arriscada sigui la del club andalús, que posarà a dirigir el vestidor un tècnic de 32 anys (Julio Velázquez) que tindrà a les seves ordres jugadors més grans que ell, un fet gens habitual. El club navarrès ha optat per recuperar una institució a l'Osasuna com el polonès Jan Urban, que coneix bé la casa perquè hi havia estat jugador, entrenador del juvenil i del filial i coordinador del futbol de base. El Valladolid s'ha fixat en Rubi, que a Girona va fer un curs excepcional (2012/13) i el Barça el va acollir per formar part del nucli dur del cos tècnic del malaurat Tito Vilanova. El maresmenc va acabar formant part del cos tècnic de Tata Martino, però amb un paper secundari.
Dels equips que han pujat de segona B, el Leganés (Asier Garitano), el Racing (Paco Fernández) i l'Albacete (Luis César Sampedro) han confiat en el tècnic de l'ascens. Només el Llagostera l'ha canviat i Santi Castillejo ha rellevat el tàndem Lluís Carrillo-Oriol Alsina.
Eusebio, Machín i Olmo
El Barça B, el Sabadell i el Girona iniciaran la temporada amb el tècnic que va acabar la passada. Eusebio Sacristán encetarà el seu quart projecte en el filial blaugrana. Es va fer càrrec de l'equip la temporada 2011/12 i cada any ha assolit els objectius de formació i de classificació. No és el tècnic amb més continuïtat de segona A perquè aquest honor recau sobre Quique Setién, que iniciarà el seu sisè curs a Lugo.
El Sabadell manté tota la confiança en Miquel Olmo, que va rellevar Javi Salamero en la setzena jornada i no només va fer reaccionar l'equip, sinó que a més el va mantenir tota la segona volta en la zona noble i aspirant a ficar el cap a la zona de fase d'ascens. A Montilivi, Pablo Machín va treure l'equip de les brases i la salvació li va valer una renovació automàtica que tenia per contracte. El sorià, que no ha complert els 40, és el tercer entrenador més jove de la categoria, després de Velázquez (32) i Aira (38). A l'altre extrem, Paco Herrera (60 anys) intentarà aportar experiència a Las Palmas després d'haver tingut un pas més aviat deficient per Saragossa. La gran majoria d'entrenadors de segona A tenen entre 40 i 50 anys.
El curs passat van ser 38
Ni el fet que els clubs estiguin molt limitats econòmicament ha donat estabilitat als entrenadors. En la temporada passada, menys de la meitat d'equips (10 de 22) van conservar el tècnic de principi de temporada: Gaizka Garitano (Eibar), Fernando Vázquez (Deportivo), Eusebio Sacristán (Barça B), Julio Velázquez (Múrcia), Sergi Barjuán (Recreativo), Quique Setién (Lugo), Juan Antonio Anquela (Numància), Claudio Barragán (Ponferradina) i Manu Herrero (Jaén). Els altres dotze van optar pel relleu en algun moment de la temporada i, fins i tot, el Girona, l'Alavés, el Mallorca i el Còrdova (aquest amb el matís de Luis Carrión, que va fer de tècnic pont una jornada) van tenir tres entrenadors el mateix curs. Això sí, la temporada passada, la primera destitució es va fer esperar 14 jornades (Toril, Madrid B). Després, ja va ser una constant.