Pere Pons viu la seva tercera pretemporada amb el primer equip del Girona. El migcampista de Sant Martí Vell mirarà de tenir més continuïtat que en les experiències anteriors a Montilivi. De fet, la participació irregular de la temporada passada el va fer decidir a buscar un canvi d'aires, amb una cessió a l'Olot que li va anar de meravella. Al conjunt garrotxí, no es va perdre ni un partit des que hi va debutar, i va acumular més d'un miler de minuts en catorze jornades. “He valorat de manera molt positiva la cessió”, va comentar el de Sant Martí Vell. “Vaig acumular minuts, vaig guanyar experiència i em trobo molt millor. Ara, he d'intentar traslladar-ho a Montilivi.” El migcampista no ha parlat gaire a fons encara amb Pablo Machín–ja el va conèixer quan va tornar de la cessió a l'Olot–, però la primera impressió és bona: “M'ha dit que estava sorprès positivament amb mi, i que continuï així”, explica.

Pons torna a estar “molt il·lusionat” amb la temporada que començarà d'aquí a un mes. “Tinc moltes ganes de fer un bon any i de no patir com l'any passat.” De moment, toca treballar amb duresa: “Hem començat força forts, pels dies d'entrenament que acumulem, però és el que toca per arribar bé a la lliga.” Tantes sessions a Montilivi, sense estada de pretemporada, tenen el seu costat positiu: “Per nosaltres, estar aquí és bo. Com més a prop ens entrenem, millor. La qüestió és que el camp aguanti.”

Pere Pons, que va jugar nou partits de lliga en la seva estrena a segona A i deu en la temporada següent, recorda les anteriors pretemporades. “La primera, com que no n'havia fet mai cap d'aquest nivell, em va costar força. I en la següent, com que havíem fet el play-off, no vam fer gaire res.” Ara no hi ha excuses per no entrenar-se a plena intensitat. Diu que treballa “com un més, esperant l'oportunitat”, però prefereix que arribin reforços a la medul·lar.