Un buit menys a la zona ampla
El Girona tanca la continuïtat per dues temporades d'Eloi Amagat, una prioritat que s'havia demorat
El club vol encara un parell de reforços a la línia de mitjos, formada de moment pels gironins Eloi, Pere Pons i Àlex Granell
“A veure si podem enganxar l'Eloi, que tot el vestidor el vol”, expressava després de l'entrenament d'ahir al matí Pere Pons, preguntat per l'arribada necessària de competència al centre del camp. Amb la línia defensiva i l'ofensiva força més polides, els reforços a la sala d'operacions eren (i són) una de les prioritats de l'àrea esportiva, i la continuïtat d'Eloi Amagat hi encaixava de ple, tot i que la feina no està feta en aquesta demarcació, ni de bon tros. En qualsevol cas, el club va aconseguir tancar per fi una renovació que havia prioritzat des de feia setmanes però que s'havia anat demorant.
Tant Eloi com el Girona tenien com a preferència allargar el vincle, però les negociacions han necessitat uns quants capítols i molta espera. Finalment, les converses van arribar a bon port, i ahir a la tarda el club va fer oficial la renovació. El punt més destacat –i possiblement un dels fets que va ajudar a facilitar l'entesa– és que la vinculació és per dues temporades més, fins al juny del 2016. D'aquesta manera, Eloi acabarà el seu lligam a Montilivi amb 31 anys, després de quatres cursos seguits, amb la qual cosa serà un dels més veterans del vestidor.
Integrat al grup
Eloi es va perdre l'entrenament d'ahir al matí, però ja va participar en el de la tarda. El club escenificarà aquest migdia l'acord amb el gironí en una roda de premsa. El jugador comença a preparar la seva tercera temporada consecutiva a segona A amb el Girona. En la primera, amb Rubi a la banqueta, va tenir un paper secundari, a l'ombra d'un doble pivot (Marcos Tébar-Luso Delgado) que va ser una de les claus del magnífic funcionament de l'equip. Eloi va acabar el curs amb 21 partits de lliga (1032 minuts) i un gol. Sense Tébar ni Luso, el gironí va guanyar protagonisme la temporada passada. Li va costar cinc jornades guanyar-se un lloc en l'onze amb Ricardo Rodríguez, que el va acabar fent jugar amb molta regularitat. Va viure una etapa més fosca amb Javi López, amb diversos partits sortint des de la banqueta i alguns sense ni jugar, però l'arribada de Pablo Machín el va catapultar. El tècnic de Sòria el va fer fix en el doble pivot al costat de Timor. Amb tota la confiança del món, Eloi va oferir molt bon rendiment, en la seva millor versió com a professional. Va tancar la lliga amb 2452 minuts repartits en 34 partits, i amb quatre gols. L'últim, la petita obra d'art contra el Deportivo, que va dur l'èxtasi a Montilivi.
Dos de tres
Un cop acabada la lliga amb la victòria de la permanència contra el Deportivo, el Girona no va tardar gaire a facilitar la llista de baixes i els jugadors que pretenia renovar. Dels tres homes a qui volia allargar el vincle, el club n'ha retingut dos. El primer va ser Richy Álvarez, un dels defenses amb més continuïtat des de l'arribada de Pablo Machín. Eloi és la segona peça i, curiosament, l'anunci de la seva continuïtat va coincidir amb la presentació de Chus Herrero com a nou jugador del Valladolid.
Amb Eloi, són dinou els jugadors del primer equip amb contracte. L'exjugador del Llagostera cobreix part del buit que hi ha en la posició de migcentre, però no pas tot. De fet, la intenció de l'àrea esportiva encapçalada per Quique Cárcel és incorporar un parell de jugadors més, amb experiència, recorregut i capacitat per assumir galons. A més d'Eloi, de moment hi ha dos gironins més al primer equip. Són Pere Pons, que torna a Montilivi després d'una cessió a l'Olot, i Àlex Granell, que té l'oportunitat d'estrenar-se a segona A després de passar per tercera i segona B.
Tot i la continuïtat d'Eloi Amagat, la línia de mitjos canviarà força respecte a la temporada passada. De fet, i tenint en compte que Pere Pons va acabar el curs a Olot, Eloi és l'únic que es manté. Són fora del club David Timor –ha tornat a l'Osasuna després de la cessió a Montilivi– i Jordi Matamala, Bruno Herrero i Agostinho Cá, que acabaven contracte i van veure com el Girona no els oferia la renovació.
