En un equip amb carències ofensives, Felipe Sanchón va jugar gairebé tots els minuts la temporada passada, fins que en un entrenament a mitjan gener va dir prou. Es va lesionar a la inserció del tensor de la fàscia lata dreta, i el mes pronosticat inicialment, que ja era prou maldecap, es va acabar multiplicant per quatre, per un dolor residual a la cresta ilíaca. El barceloní va quedar fora de combat quan Javi López tot just havia dirigit tres partits, i ja no va tornar a jugar fins a l'últim mes de competició. El calvari semblava no tenir fi per al jugador, que havia marxat com a pitxitxi de l'equip i va haver de patir des de fora la inquietant marxa del Girona, amenaçat fins a l'extrem pel descens a segona B.

Quan Pablo Machín va arribar, a mitjan març, es va haver d'oblidar de l'exblaugrana. El de Sòria el va convocar per primera vegada en la 36a jornada, contra el Saragossa, però encara no estava prou fi. Després de dos partits viscuts sencers a la banqueta, Felipe va reaparèixer en el Girona-Madrid B, els últims 19 minuts. Dos partits més sortint des de la banqueta, abans de ser titular els dos dies marcats amb majúscules. A Ponferrada, en què l'equip va estar durant uns minuts virtualment a segona B, i a casa contra el Deportivo, que va acabar amb l'èxtasi final. I amb protagonisme de Felipe, que va ser autor del 2-0.

Felipe es prepara ara amb la intenció de tenir molta més continuïtat aquesta temporada. “És qüestió de tenir sort amb les lesions. De ganes, en tinc com cada any”, assegura.