De moment, tota la valoració és molt positiva. Els jugadors que fa diversos anys que són a la casa els coneixíem bé, són molt treballadors. El grup que ha arribat nou, també, ja que són futbolistes que hem procurat que tinguin qualitats, però, sobretot, que siguin treballadors i creguin en el projecte.

Quan inicies un projecte el més important és que tothom hi estigui implicat, que hi hagi cohesió i bona relació entre tots. Ha estat fàcil aconseguir-ho, ja que s'ha mantingut l'esperit del curs passat amb tots els jugadors que hem renovat. Qui ve nou s'adapta i s'integra al grup. En aquest aspecte, ha estat fàcil, a diferència de quan fas un equip nou.

I tant! L'estada va servir per treballar en unes condicions molt bones, perquè els jugador s'anessin coneixent i per anar cohesionat el grup i establint relacions entre uns i altres.

Sóc una persona que respecta molt el futbolista que ha pujat de categoria amb un club, ja que jo també ho he viscut. Els jugadors que continuen són els principals causants que estiguem avui a segona A i l'esperit i la inèrcia guanyadora que encarna el bloc que ens hem quedat ha de ser un mirall per als nouvinguts. Els fitxatges s'han d'afegir als manaments o directrius d'aquests jugadors, que han de ser una mena de guies i transmissors de la fam que ha portat el club a obtenir tants ascensos en poc temps.

L'Oriol va fer un esforç molt gran deixant el Llagostera per anar al Girona com a director esportiu. Ens hem de posar a la seva pell. Deixava el seu projecte, l'equip amb el qual va aconseguir set ascensos en deu anys. El més fàcil, d'entrada, hauria estat quedar-se aquí, però va decidir complir la seva paraula. Després es van precipitar els esdeveniments i va decidir tornar. I no enganyaré ningú, per nosaltres millor. És una persona molt vàlida i primordial, tot el que ha aconseguit amb el Llagostera l'avala. 

L'endemà que el Nàstic decidís prescindir dels meus serveis, l'Oriol Alsina em va trucar i em va dir que no em preocupés, que volia que fos l'entrenador del Llagostera del curs 2014/15. Naturalment, per aquelles dates ningú preveia que l'equip estaria a segona A. Ha complert la paraula, tot i que és veritat que sóc el primer que hauria vist lògic que continués en el projecte. Fins després de l'ascens no ho va decidir tot, va fa el pas d'anar al Girona i a mi em va trucar per agafar l'equip. Això diu molt de la persona, fidel i recta en les seves idees.

Igual que és històric per al Llagostera estar en aquesta categoria, per a mi, també. És una oportunitat única d'estar en una lliga professional, de competir contra clubs enormes. Jugar a segona A és una oportunitat per a tots: per al club, per a la demarcació de Girona, per a mi com a entrenador, per al cos tècnic i per a tots els jugadors, etc. 

Molta gent em deia que teníem un inici dur i jo pensava, i després igual! Per nosaltres no té importància l'equip que ens toqui, sempre serà molt complicat. És normal. És una lliga molt forta. Tots els rivals, a priori, seran superiors, però haurem de demostrar que no és així. El més important és ser competitius des del primer dia.

L'objectiu és molt clar. L'any que ve volem tornar a jugar a segona A. No hi ha més.

Independitzar-nos a Palamós és positiu. Per nosaltres com a club i per al Girona, els dos separats i cadascú al seu lloc. Quant a afició, ens pot anar bé per captar gent de tota la zona de la costa que no arriba a Girona. A la capital ens hauria costat atraure públic, ja que entenc que a qui li agrada el futbol sigui seguidor del Girona. El club ha fet un esforç important per tenir un camp com el del Palamós.

Hem tingut la sort de poder anar a entrenar-nos a Palafrugell, on hi ha unes instal·lacions impressionants. El club s'ha mogut de pressa i bé.

No serà fàcil atraure afició. Llagostera és un poble petit, però crec que la gent aficionada al futbol de Palamós sí que té ganes de veure bon futbol. Confio en la feina que des del club s'està fent en la captació de socis, publicitat, etc. El Llagostera és un club petit, però aquestes coses les fa molt bé.

La plantilla de moment és el que esperàvem. La direcció esportiva està fent un esforç important, ja que hem de pensar que no podem competir amb certs clubs i s'ha de tenir paciència i tranquil·litat. En aquest aspecte, l'Oriol Alsina, l'Òscar Álvarez i en Gerard Escoda saben molt bé què han de fer.

Ens falta un central dret, un pivot, un punta i, segurament, un jugador que jugui per la banda dreta. Així com he dit que els jugadors que s'han quedat han de transmetre l'esperit guanyador i han de ser una mena de guies, necessitem jugadors que ens proporcionin el talent de segona A. Estem en una categoria competitiva, necessitem aquesta experiència per competir bé.

És clar. L'aposta és clarament per gent jove que vol demostrar les seves qualitats a segona A, que creiem que tenen qualitats,  però que encara no han despuntat  en la categoria. La fam que té el Llagostera ha d'anar acompanyada de les ganes que tinguin els nouvinguts.

Per unes coses és un handicap
i per unes altres, no. Ens pot
faltar una mica l'experiència a l'hora de competir en camps
importants, però això ha de ser contrastat amb la il·lusió. Els
jugadors han de ser capaços de sobreposar-se a aquests inconvenients que tenen tots els
debutants.