Els partits tenen un interès molt relatiu en pretemporada, però sempre ajuden a traçar un camí pensat per estar en bona forma al començament de la lliga. Amb les tres victòries en tres partits –el 2-6 a Peralada, el 0-1 al camp de l'Espanyol B però sobretot el 2-1 contra l'Espanyol de dimecres–, el Girona va guanyant confiança i convicció. Ho fa des d'un patró de joc peculiar però que ja no és cap novetat. Encara que treballin alternatives, el 3-5-2 amb què es va instal·lar Machín a Montilivi es manté com a punt de partida, tal com va quedar clar en el partit de dimecres, la prova més seriosa (i convincent) disputada fins ara. L'esquema amb tres centrals i dos carrilers està ja ben assimilat pels jugadors que continuen de la temporada passada. Només els nouvinguts s'hi han d'anar adaptant, i de moment l'evolució és prou bona. “És important oferir una bona imatge i que tots anem agafant el sistema, sobretot els nous, i el ritme. Són els nostres reptes ara”, explica Jandro Castro. Machín va decidir mantenir l'esquema de joc durant tot el partit contra l'Espanyol B. “També hem treballat amb línia de quatre. La idea és tenir clars els dos sistemes”, apunta Jandro.

Amb transicions ràpides i verticals, el Girona sol jugar amb un davanter de referència i un altre de més petit i elèctric, com Felipe Sanchón. Machín, però, va assajar durant la segona meitat contra l'Espanyol amb Sandaza i Jaime Mata junts a dalt. “És una altra possibilitat que té el mister. Els defenses no sabien ben bé cap a on anar, si cap a Jaime o cap a mi”, explica Sandaza. “Potser es perd una mica de pressió, tot i que un dels dos pot endarrerir-se més”, hi afegeix. Mata, que va arrodonir amb gol un partit de molt treball, no té preferències: “T'adaptes a tot. Per mi, és indiferent. El que vull jo és jugar, i treballo molt per demostrar al mister que pot comptar amb mi.”