Bé. Estic bé físicament, i estic content també que s'hagi acabat el tema de l'estiu. Em sento bé tant mentalment com físicament i espero continuar així i arribar bé al començament de lliga, que és el que tots tenim al cap des de fa dies.

Vaig arrossegar tot l'any molèsties. No vaig fer la pretemporada, vaig estar els tres primers mesos aturat, i són els mesos més importants per agafar una base per aguantar tota la temporada. Ja havia estat gairebé tres mesos més aturat i, vulguis o no, es nota en el rendiment de tot l'any. Va ser un any complicat a tots els nivells, també per un problema familiar. Però va acabar bé.

La veritat és que, quan vaig començar a jugar, vaig parlar amb Ricardo Rodríguez i vam consensuar que no serviria ni els córners, perquè no podia colpejar fort. Les molèsties van persistir força temps. I encara de tant en tant en tinc alguna, però ja està pràcticament oblidada. És una lesió complicada i no se n'acabarà d'anar mai, però ho porto bé.

Ho vaig veure negre quan em van dir que no comptaven amb mi. Quan més tard em van proposar la rebaixa de sou, vaig tenir clar que arribaríem a un acord perquè la meva intenció era quedar-me al Girona. Jo estava disposat a fer un esforç, el club també l'hauria de fer, i així vam poder assolir l'acord. Només ho vaig veure perillar al principi, quan ni tan sols m'oferien la possibilitat d'abaixar-me el sou.

No em vaig plantejar marxar en cap moment, tot i que vaig tenir ofertes. La meva intenció era quedar-me aquí, i per això la temporada anterior havia firmat la renovació per dos anys. Hi estic molt bé, la gent m'estima, i a la família també li agrada molt Girona. Si no hi hagués hagut cap més remei, hauria hagut de marxar, amb molta pena. Per sort, tot es va acabar arreglant.

Doncs no ho sé. M'han tractat molt bé, hi hem estat molt bé des del principi i esportivament les coses també m'han anat bé. La ciutat és còmoda i és de les poques on he estat on tinc amics fora del futbol. Això també hi fa molt, per poder desconnectar i parlar d'altres coses amb els amics. La meva dona està encantada i també la meva filla, que ja desitja tornar. No sé què té Girona, però em costarà marxar d'aquí.

Sí, és evident. Si hagués estat per diners, me n'hauria anat el primer any. Perquè he tingut ofertes molt millors sempre. Arriba un moment que, quan estàs a gust, si la diferència econòmica no és gaire gran, no et vols moure. Des dels 15 anys que sóc fora de casa. He voltat molt i aquí, a diferència d'altres llocs, he trobat estabilitat, tant esportiva com personal.

Sí, em va fer força mal. Són coses del futbol, que puc entendre, perquè si no es compta amb mi el més normal és que se'm comuniqui. Però fa mal, és clar, com li'n faria a qualsevol professional.

No. Sabia que ens acabaríem entenent. Arribar a aquest extrem de forçar tant no hauria estat bo per a cap de les dues parts. Ells a la premsa van dir que si no arribàvem a un acord m'apartarien o no em farien fitxa, i això sí que em va fer mal perquè crec que aquest tracte no me l'hauria merescut. Però mai no m'he plantejat forçar la situació. Ni quan havia de renovar no vaig pressionar amb ofertes més bones, que en tenia, per aconseguir més diners, ni tampoc no ho he volgut fer ara.

No ho sé. No ho he fet per guanyar-me res. Sincerament, ho he fet per mi, també. Estic molt bé aquí, no volia tenir problemes amb ningú i volia quedar-me. He mirat per mi, i si per al club també és bo, doncs tots contents.

Sí. Des del primer dia que vaig venir, m'han tractat molt bé. Recordo que el dia de l'estrena, contra el Tenerife, vaig marcar dos gols. I des d'aquell dia, la gent de seguida em va agafar afecte. Em tracten molt bé, amb molt de respecte. Em sento molt més valorat del que crec que estic donant. Estic molt agraït a l'afició, i també a tota la gent que no és aficionada del Girona, amics que tinc aquí que no em tracten diferent pel fet de ser futbolista.

No tinc ni Twitter ni Facebook ni res d'això, però sí que m'ho comenten. I jo, encantat. Sempre que a un l'aprecien és perquè alguna cosa ha fet bé. I jo n'estic molt orgullós.

No ho sé. Els entrenadors veuen jugar els equips, i quan m'elogien o diuen que el joc del Girona passa per Jandro, és un afalac. A vegades és pitjor per a mi perquè potser estic més vigilat pels jugadors rivals, però sempre agrada sentir aquestes coses. Tot i que no em considero el motor del Girona, perquè quan no hi he estat l'equip també ho ha fet bé.

Fa molts anys que sóc aquí, i potser per la meva manera de jugar m'he integrat molt bé a l'estil d'aquest grup, d'aquest equip. Estic molt content que sigui així.

Som gent veterana, que hem jugat en equips de nivell i tenim experiència. Això, en un vestidor, és important. Quan les coses van bé potser no és tan necessari, però sí quan no van tan bé. Sempre és bo tenir gent amb aquesta experiència, i jo crec que al Girona feia falta. Perquè ha vingut gent jove, gent amb no gaire experiència, gent que ve de segona B, cosa que no vol dir que siguin pitjors jugadors, ni de bon tros. I tot el que sigui aportar coses a l'equip fora del camp també és important.

Sóc l'únic que queda de l'any passat. Encara no hem fet votacions al vestidor, però de moment sóc l'únic capità que queda. Ja ho veurem, la setmana que ve.

Quan em van dir que el club no comptava amb mi, vaig interpretar que qui no em volia era el mister, que en teoria és el màxim responsable. No n'he parlat, amb ell, d'aquest tema, però si sóc aquí és perquè sí que compta amb mi. Per tant, el que he de fer jo és intentar guanyar-me el lloc, jugar i tornar-li la confiança.

Ho veig bé. La pretemporada és molt bona, la gent que ha arribat ofereix un bon rendiment i hi posa moltes ganes. És veritat que falten algunes coses. La plantilla potser és curta. Quant a qualitat està molt bé, però potser falta quantitat, perquè la lliga és molt llarga. Però tant els joves del filial com els fitxatges estan treballant molt bé, i hi ha una base molt bona.

Mai no penso en la retirada. Sé que no em queda gaire, però mai no hi penso. Em veig molt bé encara, millor del que hauria pensat fa deu anys imaginant com podria estar amb aquesta edat. Em cuido molt més que abans i, de moment, penso només en el present. I en el futur més pròxim, que és començar la lliga i continuar jugant.