Cebri diu que ja en té prou
Adéu a un mite. El davanter, que s'ha fet un tip de fer gols pels camps del futbol català, va tancar la seva carrera anotant una última diana. Deixa el futbol perquè vol descansar
Tato Burgada, porter de la Muntanyesa, va tenir el particular honor de ser l'última víctima d'un mite del futbol català. El porter santboià, que va aturar un penal a Cebri fa deu anys en una promoció d'ascens (l'Hospitalet-Llevant B), no es va escapar aquesta vegada, l'última, del jugador. Cebrià Queralt (Montgat, 1983) deixarà de torturar les xarxes dels camps del futbol català perquè va anunciar, dissabte passat, que aquella de penal seria l'última diana que anotaria en la seva carrera. Cebri ja en té prou de fer gols i penja les botes.
“Necessitava un canvi en la meva vida i, tot i que físicament em trobava bé, havia d'agafar-me un temps”, diu el davanter, que també ho deixa per la feina: “Ara m'han ampliat hores i arribava tard als entrenaments a Vilassar. A mi m'agrada interactuar amb els companys i no em sentia còmode arribant amb les sessions començades.”
Comiat ideal
Va ser el partit perfecte. El seu equip va guanyar gràcies a una diana de penal del davanter, que s'ha fet un tip de fer gols arreu dels camps del futbol català. “Quan l'àrbitre va xiular, em vaig abraçar amb Peke i tots dos ja rèiem perquè ja havíem parlat abans que si hi havia algun penal el llançaria jo”, reconeix Cebri. El davanter ha passat per un bon grapat d'equips catalans, i la tercera divisió és la seva categoria predilecta. Fora de Catalunya ha jugat al Cartagena, l'Almeria B, l'Alavés B, l'Andorra de Terol i La Muela. I a Catalunya ha vestit la samarreta de l'Espanyol B (a segona B), del Mataró, el Badalona, el Castelldefels, l'Hospitalet, el Cornellà, el Badalona, l'Europa i el Vilassar. Al conjunt escapulat va ser on ho va passar pitjor a causa de les lesions. “Estava en un moment físic molt bo i suposava la meva tornada (es va formar a l'Europa), però va ser una llàstima perquè vaig perdre molt temps de gaudi d'aquest esport per recuperar-me”, diu. El davanter va encadenar dues lesions greus: primer un trencament de tíbia i peroné i després un trencament de lligaments encreuats dels quals s'ha recuperat bé. “Sempre he tingut obsessió per mantenir-me bé físicament.”
Ara a Cebri li toca descansar. “No es pot descartar mai que no torni a jugar a futbol, però haurien de canviar les coses. Necessitava un canvi en la meva vida i ja he fet el pas”, afirma el davanter, que està molt satisfet amb la seva carrera: “Hi ha hagut de tot. Temporades bones i d'altres per oblidar, però en general m'emporto molt bones sensacions perquè durant quinze anys he pogut viure del que m'agrada: el futbol.”