Comiat ideal

Va ser el partit perfecte. El seu equip va guanyar gràcies a una diana de penal del davanter, que s'ha fet un tip de fer gols arreu dels camps del futbol català. “Quan l'àrbitre va xiular, em vaig abraçar amb Peke i tots dos ja rèiem perquè ja havíem parlat abans que si hi havia algun penal el llançaria jo”, reconeix Cebri. El davanter ha passat per un bon grapat d'equips catalans, i la tercera divisió és la seva categoria predilecta. Fora de Catalunya ha jugat al Cartagena, l'Almeria B, l'Alavés B, l'Andorra de Terol i La Muela. I a Catalunya ha vestit la samarreta de l'Espanyol B (a segona B), del Mataró, el Badalona, el Castelldefels, l'Hospitalet, el Cornellà, el Badalona, l'Europa i el Vilassar. Al conjunt escapulat va ser on ho va passar pitjor a causa de les lesions. “Estava en un moment físic molt bo i suposava la meva tornada (es va formar a l'Europa), però va ser una llàstima perquè vaig perdre molt temps de gaudi d'aquest esport per recuperar-me”, diu. El davanter va encadenar dues lesions greus: primer un trencament de tíbia i peroné i després un trencament de lligaments encreuats dels quals s'ha recuperat bé. “Sempre he tingut obsessió per mantenir-me bé físicament.”

Ara a Cebri li toca descansar. “No es pot descartar mai que no torni a jugar a futbol, però haurien de canviar les coses. Necessitava un canvi en la meva vida i ja he fet el pas”, afirma el davanter, que està molt satisfet amb la seva carrera: “Hi ha hagut de tot. Temporades bones i d'altres per oblidar, però en general m'emporto molt bones sensacions perquè durant quinze anys he pogut viure del que m'agrada: el futbol.”