3a divisió FEF

Cebri diu que ja en té prou

Adéu a un mite. El davanter, que s'ha fet un tip de fer gols pels camps del futbol català, va tancar la seva carrera anotant una última diana. Deixa el futbol perquè vol descansar

Tato Bur­gada, por­ter de la Mun­ta­nyesa, va tenir el par­ti­cu­lar honor de ser l'última víctima d'un mite del fut­bol català. El por­ter sant­boià, que va atu­rar un penal a Cebri fa deu anys en una pro­moció d'ascens (l'Hos­pi­ta­let-Lle­vant B), no es va esca­par aquesta vegada, l'última, del juga­dor. Cebrià Que­ralt (Mont­gat, 1983) dei­xarà de tor­tu­rar les xar­xes dels camps del fut­bol català perquè va anun­ciar, dis­sabte pas­sat, que aque­lla de penal seria l'última diana que ano­ta­ria en la seva car­rera. Cebri ja en té prou de fer gols i penja les botes.

“Neces­si­tava un canvi en la meva vida i, tot i que física­ment em tro­bava bé, havia d'aga­far-me un temps”, diu el davan­ter, que també ho deixa per la feina: “Ara m'han ampliat hores i arri­bava tard als entre­na­ments a Vilas­sar. A mi m'agrada interac­tuar amb els com­panys i no em sen­tia còmode arri­bant amb les ses­si­ons començades.”

Comiat ideal

Va ser el par­tit per­fecte. El seu equip va gua­nyar gràcies a una diana de penal del davan­ter, que s'ha fet un tip de fer gols arreu dels camps del fut­bol català. “Quan l'àrbi­tre va xiu­lar, em vaig abraçar amb Peke i tots dos ja rèiem perquè ja havíem par­lat abans que si hi havia algun penal el llançaria jo”, reco­neix Cebri. El davan­ter ha pas­sat per un bon gra­pat d'equips cata­lans, i la ter­cera divisió és la seva cate­go­ria pre­di­lecta. Fora de Cata­lu­nya ha jugat al Car­ta­gena, l'Alme­ria B, l'Alavés B, l'Andorra de Terol i La Muela. I a Cata­lu­nya ha ves­tit la samar­reta de l'Espa­nyol B (a segona B), del Mataró, el Bada­lona, el Cas­tell­de­fels, l'Hos­pi­ta­let, el Cor­nellà, el Bada­lona, l'Europa i el Vilas­sar. Al con­junt esca­pu­lat va ser on ho va pas­sar pit­jor a causa de les lesi­ons. “Estava en un moment físic molt bo i supo­sava la meva tor­nada (es va for­mar a l'Europa), però va ser una llàstima perquè vaig per­dre molt temps de gaudi d'aquest esport per recu­pe­rar-me”, diu. El davan­ter va enca­de­nar dues lesi­ons greus: pri­mer un tren­ca­ment de tíbia i peroné i després un tren­ca­ment de lli­ga­ments encre­uats dels quals s'ha recu­pe­rat bé. “Sem­pre he tin­gut obsessió per man­te­nir-me bé física­ment.”

Ara a Cebri li toca des­can­sar. “No es pot des­car­tar mai que no torni a jugar a fut­bol, però hau­rien de can­viar les coses. Neces­si­tava un canvi en la meva vida i ja he fet el pas”, afirma el davan­ter, que està molt satis­fet amb la seva car­rera: “Hi ha hagut de tot. Tem­po­ra­des bones i d'altres per obli­dar, però en gene­ral m'emporto molt bones sen­sa­ci­ons perquè durant quinze anys he pogut viure del que m'agrada: el fut­bol.”

Necessitava un canvi en la meva vida i, tot i que físicament em trobava bé, havia d'agafar-me un temps
Cebrià Queralt
Hi ha hagut de tot. Però en general m'emporto molt bones sensacions perquè durant 15 anys he pogut viure del que m'agrada
No es pot descartar mai que no torni a jugar a futbol però haurien de canviar les coses. Necessitava un canvi en la meva vida
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.