Un puntàs a l'últim segon
Una aparició de David Juncà quan el temps s'exhauria (94') dóna al Girona el primer empat en vuit visites a Gijón i el manté a dalt
L'equip de Machín havia rebut l'1-0 just abans del descans, quan més bona pinta feia, i no va perdre la fe tot i encallar-se en la segona meitat
Segurament té un punt d'anecdòtic, però ara que el Girona s'ha instal·lat tan amunt en la classificació no té cap intenció de deixar-se anar i cedir el pas a equips que hi han de ser per força, com ara el pròxim rival en la lliga. El Betis visitarà diumenge a Montilivi un equip que, superat tot just un mes de competició, ocupa zona d'ascens directe a primera i es manté invicte, amb 10 punts dels 12 que s'han disputat. Tot plegat, gràcies a la fe dels gironins, que van acabar tenint la recompensa quan ja s'exhauria el temps. Els estava costant crear perill i equilibrar un 1-0 que havia arribat precisament en el temps afegit de l'altra part, però a còpia d'insistència se'n van acabar sortint. I l'Sporting, que a Albacete havia viscut la situació contrària, va marxar enutjat en veure com se li escapava un triomf que ja veia fet. En la seva vuitena visita a Gijón, el Girona per fi va trencar la sèrie de derrotes. I tenint en compte quan va arribar, l'escenari i que deixa l'equip a dalt de tot, el punt fa pinta de puntàs.
Punt fatídic
Qui sap si haurien canviat molt les coses si Felipe Sanchón hagués transformat el penal que l'àrbitre va assenyalar sobre David Juncà. Havien passat tot just deu minuts i ben poques coses. El barceloní, que vuit dies abans havia marcat des dels onze metres contra el Tenerife, ahir va enviar la pilota a fora. N'havia fallat només un amb el Girona, contra l'Almeria en l'eliminatòria definitiva d'ascens a primera, i ahir va tornar a reviure el mal regust. I el Girona va perdre una oportunitat d'or de veure-les venir amb el marcador a favor des de molt aviat. El cas és que l'Sporting hi va posar un punt més d'empenta i intensitat des del començament. Impulsat per una afició de primera –tan eixordadors eren els crits a favor dels seus jugadors com els que dedicaven en contra de la directiva--, el conjunt asturià va començar més afinat que el de Machín. Durant els primers 25 minuts, el Girona no es va sentir gaire còmode quan tenia la pilota. David Juncà apareixia més amb conducció que trobant-lo a l'espai amb profunditat. Felipe rebia pilotes al mig, però li costava trobar la millor combinació. A Mata i Sandaza, els costava enganxar pilotes aèries. A l'altre costat, l'Sporting funcionava amb més rauxa. Li faltava, això sí, més poder intimidatori davant l'àrea. De fet, les ocasions més clares van ser en pujades dels centrals en accions d'estratègia. No és el mateix tenir al davant Scepovic i Lekic que Guerrero i Pablo Pérez, un jove del planter de 19 anys, però és la resposta d'Abelardo. Davant la impossibilitat de fitxar, donar oportunitats als de casa. A la banqueta, a part de l'exporter del Figueres Alberto García, hi tenia jugadors d'entre 19 i 23 anys d'edat.
Superats els primers 25 minuts, el Girona va guanyar tranquil·litat, possessió i clarividència. Hi va haver alguna connexió més entre Felipe i els puntes, una bona ocasió de Mata i alguna pujada de David Juncà i Cifuentes. I va servir, com a mínim, per atenuar l'empenta dels locals. O així ho va semblar. Perquè, quan era a punt d'arribar el descans, va arribar la garrotada. En un servei de banda, el Girona va estar tou i ho va pagar. Molt car. Sergio Álvarez va ser el tercer jugador de tocar la pilota sense que cap visitant la flairés, i va batre Isaac Becerra d'un bon xut ajustat al pal. Tot espatllat.
Un altre escenari
El Girona havia de nedar a contracorrent i no se n'acabava de sortir, i l'Sporting semblava cada vegada més tranquil. No és que els d'Abelardo es despleguessin precisament en atac i busquessin el 2-0 amb insistència, però feia la sensació que tampoc havien de patir gaire per administrar l'avantatge. I hi van posar l'ofici necessari per anar interrompent el partit. Els jugadors ofensius del Girona, que tants maldecaps havien creat vuit dies abans al Tenerife, van tenir un partit molt més lleig i desagradable. I el primer canvi del Girona, obligat i al darrere. Richy va dir prou per problemes a l'esquena, i Machín va fer entrar David Garcia, que va debutar en la lliga com a central esquerrà, amb Lejeune situat al mig.
Com que no acabava de passar gaire res i el Girona tenia problemes per generar joc i acostar-se a l'àrea, Machín va decidir retocar el dibuix i fer entrar Jandro en detriment d'un dels puntes, Jaime Mata. L'asturià va fer d'enllaç amb Felipe, que va avançar la posició, i Sandaza. No va tardar gaire més el tècnic a jugar l'última carta amb Aday, que va rellevar Felipe. Els gironins ho provaven de totes les maneres, però el joc directe no havia funcionat en tot el partit, i en l'elaboració de joc també hi havia problemes. Les primeres aparicions de Jandro van ser des de molt lluny de l'àrea. Aday no semblava gaire més precís. I Sandaza, que es va estalviar una targeta per una entrada lletja, tampoc tenia el dia, i això que va tenir una de les poques ocasions clares del segon acte. Amb més espais, l'Sporting va tornar a donar senyals de vida en atac. Ja començava a ser una aposta a tot o res del Girona. Un parell de córners seguits tampoc van aportar la llum. Però aquest equip continua tenint fe –tanta com la que proclamava Machín després de l'anterior visita a El Molinón, que deixava els gironins a prop de l'abisme– i, quan la graderia ja començava a assaborir la victòria, va quedar amb un pam de nas. Un carriler (Cifuentes) va fer una centrada a la desesperada i l'altre, Juncà, va aparèixer del no-res.
GIRONA: Isaac Becerra; Cifuentes, Ramalho, Richy (David Garcia, 56'), Lejeune, Juncà; Pere Pons, Granell, Felipe (Aday, 73'); Jaime Mata (Jandro, 66') i Sandaza.
SPORTING: Cuéllar; Lora, Luis Hernández, Bernardo, Álex Menéndez; Sergio Álvarez, Nacho Cases; Carmona (Santi Jara, 68'), Pablo Pérez (Álex Barrera, 59'), Jony (Muñiz, 83'); Guerrero.
