Vola i volarà
David Juncà, intocable amb Machín i en plena fase d'eclosió com a futbolista, acaba contracte amb el Girona el mes de juny i tot indica que serà un objectiu clar per a molts clubs
A Montilivi se'l voldrien quedar, però ho tindran molt difícil i corren el risc de no fer ni caixa
David Juncà està despuntant definitivament com a futbolista en el seu tercer i últim any de contracte en el Girona, amb l'evident risc que corre el club de Montilivi de no fer ni un cèntim de caixa per un jugador que havia de ser un dels principals actius del club de cara a una possible venda. No és cap novetat. També li va passar al Girona amb Luso Delgado i Marcos Tébar, que no van voler ni escoltar ofertes de renovació i van apostar per un canvi d'aires.
Amb una clàusula de
4 milions d'euros, Juncà ja hauria quedat desvinculat del Girona aquest estiu sense que el club n'hagués vist ni cinc en cas que l'equip hagués descendit a segona B, cosa que no va passar de miracle. Ara, els esforços de Quique Cárcel per aconseguir la continuïtat del de Riumors xocaran amb la realitat: la majoria de clubs estaran en condicions d'oferir un millor contracte a Juncà, una fletxa pel carril esquerre i cada vegada més insubstituïble per a Machín. I si comença a ser determinant en atac com ho va ser a El Molinón –va forçar el penal que Felipe va fallar i va marcar l'1-1 en el 94'–, se'l rifaran. Volarà, com vola per la banda, i el Girona no el podrà retenir. “Estic centrat a entrenar-me i jugar. I al Girona hi estic molt bé. És al costat de casa.” Una resposta de veterà, malgrat la seva joventut i un temor als micròfons que dia a dia va perdent. Juncà també va assegurar no saber res del possible interès de l'Eibar a l'estiu. Representat per l'agència Promosport, el jugador es manté al marge de les ofertes o dels clubs que aviat trucaran a la porta (ja no la del Girona) preguntant per ell.
“Em trobo còmode”
Juncà va admetre que se sent molt a gust amb la confiança de Machín i incrustat en el 3-5-2, amb tota la banda esquerra per a ell (la dreta és per a un altre portent físic com Cifu). “Es un lloc de molta exigència, perquè requereix pujar i baixar continuament.” A Gijón, l'1-1 va coincidir amb els dos carrilers arribant a la línia de fons. “Això, en un 4-4-2 es inviable, perquè no pots deixar la defensa desguarnida amb dos centrals”. Juncà està convençut que hi ha molts jugadors –va citar David Garcia, Juanlu i Bigas– capacitats per cobrir la parcel·la esquerra. Augura un any menys complicat que el passat –“hi ha il·lusió i ganes de fer alguna cosa gran”– i diu que diumenge va estar més content per l'empat que pel gol. I també que va dormir “igual de tranquil i bé que sempre”.
OCASIÓ PERDUDA
Amb 20 anys i 47 partits a 2a A, era dels grans actius del club de cara a una futura vendaEL CURS PASSAT
Amb 4 milions de clàusula, hauria quedat lliure a l'estiu si el Girona hagués baixatELS ENTRENADORS
Diu que ha après “de tots”, però que Machín és qui li ha donat més continuïtatCONSOLIDAT
Juncà, un fix en el carril esquerre, va marcar a Gijón el seu primer gol a divisió de plataEL PROTAGONISTA
“Amb 16 anys, em feia ànsia entrenar-me amb el Girona”
Raül Agné només li va donar un partit de lliga, però David Juncà es va estar entrenant tota la temporada 2009/10 (amb 16 anys) i 2010/11 (amb 17) enmig de futbolistes professionals. El de Riumors recorda que el tècnic nascut a Mequinensa li va clavar els ulls a sobre en un amistós Llagostera-Girona al qual Juncà va arribar gairebé de casualitat: “Feia tot just una setmana que acabava d'arribar al Girona juvenil i el cap de setmana el primer equip tenia partit a Llagostera. Miquel Àngel Muñoz [tècnic del juvenil] m'hi va fer anar juntament amb tres o quatre jugadors més. Recordo que em va sortir un partit com no m'havia sortit mai de la vida, i des d'aquell dia Raül Agné em va voler entrenant-me a la seva plantilla”, recorda Juncà. L'esquerrà, però, afirma que encara que la gent pugui pensar que era una situació idíl·lica, l'adaptació li va costar una barbaritat: “Ho vaig passar força malament, la veritat. Jo era un nen al mig de professionals que em superaven de molt en tot. Físicament, tècnicament... Em sentia molt i molt inferior. Jo corria i ells em passaven pel damunt sense cap esforç. Fins i tot em feia ànsia entrenar-me”, diu Juncà. De fet, el jugador del Girona admet que ni en la seva etapa de juvenil ni en la del filial era un futbolista que destaqués: “Mai he estat un Messi. Al contrari. Sempre hi havia jugadors millors que jo”, va admetre el futbolista que, amb 20 anys, ja ha jugat 47 partits a 2a A.
Figueres, Barça, Mallorca i Girona
Tot i tenir només 20 anys, David Juncà ja ha estat en quatre clubs diferents. Es va iniciar en el Figueres, però quan era infantil va fitxar pel Barça. Va arribar a La Masia amb 12 anys i la va deixar amb 14 per anar al Mallorca. A Palma s'hi va estar dues temporades, que van ser l'última de cadet i la primera de juvenil. “Em van fer fora amb 16 anys.” I va ser quan va arribar al Girona, l'estiu de 2009. ARaül Agné li van cridar l'atenció les condicions de Juncà, que sempre s'ha entrenat amb el primer equip, tot i que el primer curs (2009/10) va jugar en el juvenil i el segon (2010/11), en el filial. Va debutar a 2a A amb 18 anys el 18 de desembre del 2011 en un Girona-Nàstic (1 minut).
