Marca de la casa
Pere Pons és el primer fruit del poc aprofitat planter de Torres de Palau que s'està consolidant en la primera plantilla
La cessió a Olot a meitat del curs passat el va ajudar a créixer i enguany ha estat titular els cinc primers partits
Era paradoxal, per no dir increïble, que cap dels gironins amb més partits al Girona s'hagués format a Torres de Palau. Jugadors com ara Matamala, Jose, Coro, Eloi, Jorquera, Dorca, Àngel, Xumetra o Serra es van fer com a jugadors en altres clubs, de la demarcació i també de fora. El Vilobí té el rècord amb diferència com a fàbrica de futbolistes que en un moment o un altre van acabar a Montilivi, però el Girona també es va nodrir de la Penya Bons Aires, del Banyoles i fins i tot del Barça i de l'Espanyol, entre altres. De manera inexplicable, després d'engolir a través d'una fusió el Vilobí i el Bons Aires i guanyar les millors categories, l'aixeta va deixar de rajar. Possiblement perquè ningú va creure en la gent de casa.
Pere Pons és el primer cas de jugador fet a casa (és al Girona des d'alevins) que ha anat pujant graó a graó fins al primer equip i que s'hi està consolidant després d'haver sortit mig any de Montilivi per aconseguir minuts a segona B a l'Olot. N'hi ha d'altres que han debutat amb el Girona a segona A (Marc Serramitja, Jordi Masó, Fran Pérez i Gerard Muñoz són quatre casos), però ni de bon tros s'han estabilitzat al club. Hi ha qui ha tret ja el cap (Mas) i d'altres que es comencen a deixar veure (Coris i Vivi). També ha emergit Juncà, tot i que no és un producte de Torres de Palau pròpiament dit (va arribar al Girona en el segon any de juvenil). Sí que ho és Àlex Granell, tot i que ha tornat al Girona després de voltar pel Farners, el Palafrugell, el Banyoles, el Manlleu, el Llagostera, l'Olot, el Cadis i el Prat.
Indiscutible
Ja fa dos anys (tres temporades) del debut de Pere Pons amb la primera plantilla del Girona. El 12 de setembre del 2012 el jugador de Sant Martí Vell es va estrenar en la copa (va jugar l'última mitja hora a El Molinón, 2-0) i quatre dies després va debutar a segona A en un dels millors partits del Girona (va rellevar Garmendia, lesionat en el minut 29, en aquell històric 5-0 a Montilivi).
Amb cinc partits gairebé sencers aquesta temporada (només s'ha perdut el tram final del partit contra el Tenerife), Pere Pons acumula ja més minuts (439) que no pas els que va disputar la temporada passada (350, repartits en deu partits) i el curs 2012/13 (387 minuts en nou partits). I diumenge va ser un dels destacats contra tot un Betis: “M'estic trobant molt bé. Noto que cada partit tinc més confiança i això acompanya el meu creixement.” Pere Pons creu que ha encaixat bé en el 5-3-2 com a pivot més endarrerit: “No hi havia jugat mai, però m'hi he adaptat bé.” Alerta, però, que no serà fàcil mantenir la titularitat: “Hi ha molta competència i molts companys capacitats per jugar-hi.” Un d'ells és Íñiguez, tot i que encara no se l'ha vist. “Als entrenaments ja ens ha ensenyat el nivell que té, que és molt alt. L'he vist molt i molt bé”, assegura.
El futbol de base
Pere Pons comença a veure amb satisfacció com s'està reconduint el tema del futbol de base: “Crec que el Girona el tenia una mica abandonat. He vist marxar molt bons jugadors del juvenil cap a altres clubs. En aquest context, la creació del filial va ser clau. Això, i també la crisi, que fa que es miri més el planter i s'aposti més per la gent de casa.” Pere Pons afirma que per a ell és “un orgull” veure jugadors de Girona en el primer equip.
LES REFLEXIONS DE PERE PONS
EN EL GIRONA
Ja ha disputat més minuts (439) que en tot el curs 2012/13 (387) i 2013/14 (350)COMPETÈNCIA
Afirma que n'hi ha molta, però que Íñiguez és qui té un perfil més semblant al seuLA GIRONITZACIÓ
“És un orgull veure gironins al primer equip i com pugen els del filial i el planter”PROTAGONISME
Cárcel: “No passa desapercebut”
El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, va reconèixer que Pere Pons està fent un inici de lliga “molt interessant” i afirma que és un jugador que “no passa desapercebut”. El club de Montilivi està tranquil perquè a Pere Pons li queden dos anys més de contracte, però Cárcel va reconèixer que possiblement s'haurà de parlar amb el representant del jugador [Martínez Vilaseca] per revisar un contracte que, en vista de les prestacions del jugador, comença a quedar fora de context: “El rendiment s'ha de posar a sobre la taula, i als jugadors que comencen a demostrar coses, que són titulars i que estan oferint aquest nivell, se'ls ha de potenciar i premiar.” Cárcel hi va afegir que la pressa és relativa perquè els dos anys que li queden al Girona al jugador de Sant Martí Vell donen un cert marge de maniobra, però el director esportiu del Girona sempre ha defensat que no li agrada tenir casos contractuals que clamin al cel, ni per excés ni per defecte. Amb la revisió a la baixa dels contractes de Juanlu, Jandro i David Garcia (tot i que era una obligació per guanyar saldo), Quique Cárcel ja va fer un primer reequilibri. També per baix, signant els de Coris, Andrés, Vivi i Marcel.
