El futbol és cíclic, com la vida. Tot oscil·la. El que avui és blanc demà pot ser negre. I a la inversa. De vegades hi ha el matís del gris i de vegades no. Els límits són molt fins, i només els delimiten els resultats. Que la pilota entri o no. Aquest factor és el que marca la diferència i tota la feina, el dia a dia, va encaminada a això. Ho sap molt bé l'entrenador de la Pobla de Mafumet, Martín Posse, que ha signat amb el filial del Nàstic la millor arrencada de la seva història a la tercera divisió. Tot plegat, un any després de dimitir com a tècnic de l'Hospitalet, en la seva primera experiència a les banquetes lluny del futbol de base. Llavors, l'argentí va marxar amb discreció i amb l'equip en una situació delicada en la taula.

Martín Posse, afortunadament, no ha trigat gens a passar de l'ombra a la llum. Ho ha fet en dotze mesos. Ara la Pobla és segona amb els mateixos punts (17) que el líder. Les sensacions de l'equip, a més, acompanyen els resultats. Són igual de bones. “Estic molt content perquè el bloc està il·lusionat i treballa i competeix bé”, diu el tècnic grana, que explica que “s'ha assolit l'objectiu inicial de començar bé”. L'entrenador, de 39 anys, relata la transició d'un any a l'altre. No ha renunciat a la seva filosofia, remarca. “La idea futbolística i la manera de portar el grup és la mateixa amb què treballava a l'Hospitalet”, detalla Posse, que afegeix: “Llavors els resultats no van arribar i em va tocar patir, però jo sóc el mateix entrenador.”

L'exfutbolista de l'Espanyol, en tot cas, és ben conscient que “de les males experiències també se n'aprèn.” “Sóc un entrenador jove i el pas per l'Hospitalet em va servir per créixer”, afirma.