Diu sempre Miki Carrillo, sempitern entrenador del Cerdanyola, que La Bòbila és un camp on sempre passen moltes coses. Que les dimensions del terreny de joc, amb les àrees molt a prop del mig del camp i de les bandes, fan que hi hagi el doble d'accions de perill en comparació d'un partit en un altre camp. I no li falta raó. El que segurament no s'esperava el tècnic era que en el partit de diumenge passat contra el Palamós coincidissin dues accions extraordinàries. La remuntada del seu equip es va basar en dues dianes de xilena fetes per dos centrals.

El Cerdanyola no es podia permetre una derrota a casa si volia continuar lluitant per ser a la part alta. “Treballem molt l'estratègia. Amb els bons llançadors que tenim és el nostre punt fort”, assegura Raúl Barriendos, que es va trobar la pilota just al darrere. “Aquestes coses no es pensen, havia de rematar com fos i va acabar entrant”, diu el jugador, que de mitja tisora va anotar l'empat.

Però el partit passava, les ocasions s'anaven repartint i Barriendos va marxar ovacionat substituït per Àlex Alba, un jove central esquerrà.