Futbol català
Toni Díaz, del Gramenet a la Xina
Importador d'un model
L'exentrenador del Gramenet Toni Díaz coordina l'àrea esportiva d'una nova escola de futbol a la ciutat xinesa de Xi'an
Ha marxat perquè les condicions laborals a fora per als tècnics catalans són millors i no hi ha precarietat
El món del futbol és un reflex de com funciona un país. Molts cops es pensa en el Barça, el Madrid i tots els milions que mouen, i es considera que aquest esport està al marge de tot i que no l'afecta la crisi. Res més lluny de la realitat. Les categories sobre les quals se sustenta el futbol d'elit –la segona A, la segona B, la tercera i les de formació– acumulen anys de recessió i una part dels professionals que hi treballen han de buscar sortides lluny de casa. És el cas de l'entrenador colomenc Toni Díaz, que després de dirigir un Gramenet institucionalment a la deriva la temporada passada i de comprometre's amb el nou projecte de la fundació esportiva, una tasca que el motivava, finalment va fer les maletes a mitjan setembre i se'n va anar a la ciutat xinesa de Xi'an. Allà és el màxim responsable esportiu d'una escola de futbol creada recentment, la NAMA Academy, un projecte d'una empresa en què hi ha capital català i xinès.
“Vaig arribar aquí el 20 de setembre i comencem des de zero. La meva tasca és dirigir esportivament l'entitat i importar la metodologia amb què treballem a Catalunya, que té un gran prestigi internacional, en una acadèmia xinesa de futbol”, relata Toni Díaz, que està sorprès amb la resposta que ha trobat, ja que la infraestructura que hi ha al voltant del futbol al país és encara limitada: “Ja tenim un centenar de nanos inscrits i jo em pensava que ens costaria més arrencar, perquè la concepció de l'esport és molt diferent.” El tècnic, de 31 anys, s'explica: “Aquí hi ha una cultura de la formació molt marcada i es premia l'ego per sobre d'allò col·lectiu. En el futbol escolar, per exemple, els ensenyen l'esport des d'una perspectiva de les aptituds individuals.” La seva tasca, doncs, és formar els nens perquè agafin conceptes del joc en equip. A favor seu hi juga la concepció que els xinesos tenen de l'autoritat d'un entrenador: “Són molt disciplinats i la figura del tècnic és sagrada, fet que ho facilita tot.”
Toni Díaz, que va marxar a Xi'an –vuit milions d'habitants –juntament amb el tècnic Héctor Galán, amb qui havia coincidit en el futbol de base de la Damm, explica que al país més habitat del món hi ha un gran potencial, però que es requerirà temps perquè la Xina sigui una potència futbolística. “Al president de la república [Xi Jinping] li agrada molt el futbol i vol impulsar-lo”, explica Díaz, que planteja un termini superior a una dècada: “Hi ha molt de talent, molt de treball i els jugadors són bons tècnicament. Quan millorin en l'àmbit col·lectiu seran un país difícil de batre. Ara encara no, però d'aquí a deu o dotze anys, la Xina serà una potència futbolística mundial.”
“Hi ha una fuga de cervells”
Més enllà de l'esperit d'aventura que pot tenir un entrenador jove com ell, si Toni Díaz és a la Xina és perquè al país oriental no hi ha la precarietat que es viu en bona part del futbol català, en què s'entrena a canvi de ben poca cosa. Ell ho té clar: “Et treus el carnet per dirigir equips i això no hauria de ser cap passatemps, però a Catalunya fer aquesta tasca és complicat des del punt de vista econòmic. A la Xina, en canvi, les condicions són molt bones, per això hi ha aquesta fuga de cervells, que també es produeix en el món del futbol.” El colomenc, que a finals de gener acaba la primera part d'aquest projecte, té molt clar que mentre les condicions a Catalunya no millorin a la Xina hi està molt bé i hi continuarà: “El tracte és molt bo, puc treballar centrat només en el futbol i, a més, tinc temps per acabar el doctorat.”