Reacció amb poc premi
Barça B. Després d'una mala primera mitja hora, el filial blaugrana es va refer i en la segona part va rescatar un punt gràcies al gol de Sandro, però ja encadena quatre partits sense guanyar
NUMÀNCIA1
BARÇA B1
El Barça B continua encallat en la mala ratxa de resultats. Ahir rebia al Miniestadi el Numància, l'equip que marcava els llocs de descens, però no va passar de l'empat i ja encadena quatre jornades sense conèixer la victòria, a més de l'eliminació de dimecres en la copa Catalunya. Almenys sí que va ser capaç de reaccionar a una fluixa primera part, en què es va veure superat pel rival, i va rescatar un punt gràcies al gol de Sandro que neutralitzava el de Sergi Enrich a l'inici del segon temps. Haurien pogut ser tres, ja que el filial va ser el gran dominador dels segons 45 minuts, però li va faltar encert, i temps.
Eusebio va apostar per sortir amb tota la pólvora i no reservar ningú: Munir, Adama, Dongou i Sandro. A banda de l'hispanomarroquí, l'altra novetat a l'onze, respecte al de la setmana passada al camp del Betis, era Edgar Ie. Però al contrari del que es podia esperar, el Barça B gairebé no va tenir presència a l'àrea rival fins ben avançat el partit. Van haver de passar 25 minuts perquè els blaugrana, mitjançant Dongou, xutessin per primer cop a porteria, en una acció molt clara, això sí, en què el camerunès va topar amb la providencial intervenció amb el peu del porter rival, Munir. Els d'Eusebio, a més, havien de veure com era el Numància el que tenia el control quasi absolut del partit. El conjunt d'Anquela ja havia avisat els primers minuts amb un xut creuat i un intent de gol olímpic, i la presència a l'àrea blaugrana era constant i augmentava cada cop més. Superats especialment al mig del camp, on Samper, massa sol, no rebia prou ajudes, però també en defensa, amb massa imprecisions, els d'Eusebio no tenien la pilota, no superaven la bona pressió rival i no podien fer altra cosa que intentar frenar les envestides dels numantins, que haurien pogut marcar si Patric no ho hagués evitat al segon pal quan Vicente ja estava a punt de rematar. O si Ortolà, ja passada la primera mitja hora de joc, no hagués salvat el gol en un mà a mà amb Sergi Enrich, que va xutar al ninot. El filial ja li havia vist massa cops les orelles al llop i potser per això, ja que si continuava jugant igual el més normal és que arribés el gol dels visitants, va decidir fer un pas endavant. I a punt va estar de tenir els seus fruits a cinc minuts del descans, quan una gran passada interior de Dongou va permetre a Adama encarar-se a Munir, que va tornar a evitar el gol. Tot i això, vistos els primers 45 minuts, la millor notícia era el 0-0.
El bon final del primer temps no va tenir una continuïtat immediata en l'inici de la segona part i això va costar car, ja que una mala sortida des del darrere de Patric va permetre a Ripa assistir a la perfecció Sergi Enrich, que aquest cop no va fallar dins l'àrea i va superar amb molta facilitat Ortolà. El 0-1 va acabar de posar les piles als blaugrana, que a partir d'aquí es van convertir en els autèntics amos i senyors del partit i van anar tancant cada cop més el Numància. Adama, Munir, Dongou i Sandro van agafar el protagonisme que no havien tingut en la primera part i van trobar el premi, a mitja hora del final. El camerunès va obrir la pilota a l'esquerra per al canari, que va buscar l'angle a la frontal i va enviar una canonada creuada i ajustada al pal que es va convertir en l'empat. Poc després, i en plena insistència blaugrana, va ser Edgar Ie que en una de les seves excursions –aquest cop profitosa– va fregar el gol. Entre el porter i el pal, però, li van impedir la glòria. Els visitants ja havien renunciat a buscar la porteria contrària i el partit era un atac i gol. Ara sí, el Barça B mereixia guanyar però es va haver d'acabar conformant amb un punt, ja que ni Munir en una acció dins l'àrea en què no va poder superar la ràpida sortida de l'altre Munir, ni Dongou al segon pal, on va enviar la pilota als núvols –entremig Sandro va reclamar un possible penal– van poder rematar els d'Anquela, que feia estona que signaven l'empat.