A l'ecosistema adient
Manlleu. Manel Sala és, des de fa tres cursos, la referència dels osonencs substituint el gran golejador del segle XXI: Planagumà. “Estan en un lloc on se'ls valora”, diu el secretari tècnic, Jordi Bou
Des de fa moltes temporades, els porters de tercera divisió tremolen cada vegada que han d'anar al Municipal de Manlleu. Dani Planagumà es va fer un fart de perforar la porteria visitant al llarg dels quatre cursos que hi va ser (del 2008 al 2012), i quan el davanter va posar rumb al Llagostera, Manel Sala li va agafar el relleu (2012) fins ara. Entre tots dos han aconseguit 123 gols en sis temporades i escaig.
Els davanters a Manlleu troben sempre l'espai perfecte per brillar. “Tenen la màxima confiança i estan en un lloc on se'ls valora”, diu el secretari tècnic, Jordi Bou. “L'estil de joc, el d'un equip que hi va molt i el camp ens beneficia”, afirma Planagumà.
Valorat
Dani Planagumà, autor de més de 80 gols amb la samarreta quadribarrada, s'hi va sentir com a casa: “Jo venia de passar-ho molt malament a Múrcia, i em vaig trobar un ambient molt familiar: la directiva, l'afició, amb els Àngels Caiguts, els companys...”
I troba molts paral·lelismes amb la seva trajectòria i la de Sala, autor d'un hat-trick contra el Palamós: “Ens assemblem força, perquè som d'aguantar la posició i molt físics. Això sí, ell té millor colpeig amb les dues cames: marca molts gols de falta i des de fora de l'àrea.”
GOLEJADORS
Toni Barnils, el mite de sempre a Manlleu
Quan algú parla de davanters ídols a Manlleu, la memòria guia ràpidament cap a Toni Barnils, referència d'un Manlleu que va aconseguir pujar a segona B a mitjan anys noranta. Com Sala i Planagumà, Barnils, nascut als Hostalets de Balenyà era un davanter lluitador que treia molt partit de l'estil de joc d'anada i tornada del seu equip i que destacava sobretot pel seu gran colpeig de pilota.