Llançats

Com si encara mantinguessin la inèrcia del curs anterior –el Girona es va salvar pels pèls gràcies a un esprint final impressionant–, l'arrencada dels de Machín ha estat estratosfèrica. Es la segona millor en set anys en la categoria de plata (el curs de Rubi tenien 30 punts després de 14 partits) i pràcticament estan al podi de totes les estadístiques positives.

Pocs rivals han tocat la tecla per desactivar el 5-3-2 que proposa Machín des del curs passat i que fa que el Girona sigui un equip que domini les dues àrees. Defensivament, els gironins encaixen poc (12 gols) i concedeix escasses ocasions. Ofensivament, no només són els més prolífics (24 dianes), sinó que és l'únic equip que ha marcat en cadascun dels catorze partits de lliga. Una solidesa i una eficàcia que s'amaneix amb una autoestima creixent i una fe cada vegada més notable.

El discurs de la permanència possiblement ja no serveix, tot i que no hi ha cap jugador que canviï el discurs del partit a partit. I tot i que Machín té una alineació molt definida (onze jugadors han superat els 800 minuts), el fons d'armari és notable: jugadors que no han arribat als 300 minuts, com Jandro, David Garcia, Cristian Gómez, Juanlu, Pablo Íñiguez, Aday, Christian Alfonso i Bordas, entre d'altres, tenen futbol perquè l'equip no abaixi el nivell quan se'ls reclami.

Malgrat estar molt limitat per la lliga (la tercera plantilla més barata), el Girona s'està barrejant amb la crème de la crème. Només ha perdut contra tres dels gegants –el Betis, el Valladolid i el Las Palmas–, però oferint molt bones sensacions. En canvi, ha estat solvent en la majoria de partits, de vegades amb la sort d'aliada (cinc gols en el temps afegit).

Dura aclimatació

Des de cotes inimaginables per a qualsevol club d'un poble de 8.000 habitants, el Llagostera està patint en primera persona la igualtat i la duresa d'una 2a A farcida de clubs històrics del futbol estatal. El club presidit per Isabel Tarragó ha passat massa alts i baixos i la falta de gol –en suma tan sols 7 en 14 jornades– ha sigut una llosa molt gran per a equip blaugrana. Entre mig, l'euip de la Costa Brava ha alternat actuacions prou convincents com les victòries contra el Leganés, el Tenerife i al camp del Barça B amb d'altres que deixaven certa preocupació, per exemple els dos primers desplaçaments als estadis de Las Palmas i el Recreativo. Les males sensacions de l'equip després de no sumar cap punt en els dos partits seguits que van jugar a casa contra el Sabadell i el Mallorca van provocar la destitució de Santi Castillejo.

La vella escola

Convertits en el primer equip d'aquest curs que feia fora l'entrenador, el Llagostera va tornar a confiar en les persones que l'han portat a l'èxit. Amb un cos tècnic coordinat per Oriol Alsina –enguany ja pot aparèixer com a segon entrenador en l'acta–, Lluís Carrillo es tornava a convertir en la cara visible de la banqueta llagosterenca.

Després de tocar fons, l'equip ha fet un pas endavant en les darreres dues jornades i la victòria a casa contra el Tenerife (2-0) i l'empat i la bona feina defensiva a El Molinón han reviscolat l'optimisme al club més atípic i petit de la 2a A de les últimes dècades. Una altra de les lloses que ha hagut de suportar el Llagostera són les lesions, que han fet que en cap jornada tota la plantilla estigués a disposició del tècnic. Les baixes d'homes cridats a ser importants com Alberto Perea i Juanjo Expósito han mullat la pólvora d'un equip que ha de créixer.