Molt superiors

Machín no es va moure del 5-3-2 i, en canvi, Eusebio va acabar anant a remolc del dibuix del Girona. El tècnic local va jugar la carta de Bigas al carril esquerre per intentar frenar Adama, però el de l'Hospitalet va trigar 16 minuts a canviar-se de costat i a endarrerir la seva posició per vigilar les incursions de Cifuentes. Llàstima que cada vegada que el futbolista cedit per l'Elx va trepitjar l'àrea se li va fer fosc sobtadament i va desaprofitar, una rere l'altra, arrencades amb avantatge per no saber centrar, xutar o perquè va ensopegar amb la pilota. A l'esquerra, Bigas tampoc va saber treure suc dels espais ni de la desídia defensiva de Sandro. Amb els tres centrals (Ramalho, Richy i Lejeune) ben posats com sempre, el Girona va deixar el Barça B amb una única ocasió, generada a partir d'una arrencada en claríssim fora de joc de Sandro.

Molta més feina va tenir Ortolà, aclaparat des del minut 1 per un Girona que va sortir a tota pastilla i disposat a no deixar els deures per a última hora. La primera part va dibuixar un escenari fora de guió, amb l'equip local amo i senyor de la pilota i el filial blaugrana desconcertat i sense olorar-la. Ortolà va salvar un gol cantat de Lejeune (17') i un altre de Mata (18') abans que l'àrbitre passés per alt un penal de Bagnack a Sandaza (20'). El partit estava tan inclinat a favor del Girona que tot feia pensar que el gol cauria com fruita madura. No va ser així, tot i que el Girona va continuar pressionant, insistint i posant amb moltes dificultats una de les defenses més vulnerables de la categoria. Es feia difícil pensar que un dels atacs més efectius de segona A es quedaria a zero contra un equip amb tantes escletxes i tant poc ofici al darrere.

El factor Halilovic

Si algú havia de moure fitxa en el descans, aquest era Eusebio. El tècnic del Barça B va posar en dansa Sergi Samper, va deixar al vestidor Pol Calvet i va corregir la posició de Gumbau. Només amb aquest moviment, el Barça B va aconseguir una mica més de control, tot i que res de l'altre món. El Girona va tornar a la càrrega, però amb la mateixa punteria que en la primera meitat.

Si el 0-0 era injust, Montilivi no se'n va saber avenir amb el 0-1. Va ser un golàs de Halilovic, a qui el Girona va concedir una conducció molt llarga, de camp propi fins a la frontal de l'àrea, que el croat va culminar amb un xut sec. L'acció va néixer a partir d'una recuperació del blaugrana i d'un mal balanç defensiu dels locals, que tampoc no van saber frenar amb cap falta.

Sense resposta

Amb mitja hora al davant hi havia marge per a la remuntada, però també cada vegada més cansament a les cames dels jugadors locals. Machín va trigar molt a moure la banqueta (Aday, el primer canvi, no va sortir fins al minut 71) i possiblement se'n va penedir de deixar fora de la convocatòria Jandro Castro. Tal com estava el partit, la màgia de l'asturià a tres quartes parts de camp era gairebé imprescindible. Però Jandro es devia estar menjant les ungles a la graderia mentre el Girona no sabia per on trobar les vies de penetració entre la defensa visitant, cada cop més ferma perquè al davant cada vegada les idees ofensives eren més escasses. Els canvis van donar un pèl més de frescor als locals, i sobretot Aday i Christian Alfonso van estar força participatius. Però la resta, especialment Sandaza i Mata, van acabar molt cansats i l'últim esforç local no va trobar el premi ni de l'empat.