Acti­tud con­tra encert

La pri­mera part va estar a l'altura de les expec­ta­ti­ves que genera un duel de tanta importància i durant els pri­mers 45 minuts el públic, que gai­rebé va omplir el muni­ci­pal de Palamós-Costa Brava, va gau­dir de valent amb diver­ses fases de joc inten­ses i amb arri­ba­des a banda i banda. Com a bon equip local, el Lla­gos­tera va ser l'encar­re­gat de posar-hi la força i, apli­cant l'estil de joc que li ha donat bons resul­tats en els últims par­tits, va uti­lit­zar el fut­bol directe per inten­tar arri­bar ràpida­ment a la por­te­ria de Becerra. Més enllà d'un con­trol fallit de Que­rol davant el por­ter gironí, el perill dels de la Costa Brava va ser escàs. Pel que fa al Girona, amb Iñíguez reforçant el mig del camp en lloc de Felipe, que no va ni jugar, l'equip de Machín va ser capaç d'aguan­tar l'amenaça de tem­po­ral. Arri­bats al minut 10, el derbi gironí començava a tenir color blau­grana pel que fa a la força, però el que el Girona no havia tin­gut en les últi­mes jor­na­des, efec­ti­vi­tat, ahir va arri­bar de cop. San­daza, el més actiu dels blanc-i-ver­mells en els pri­mers com­pas­sos, va fer una magnífica acció indi­vi­dual i va con­nec­tar un xut des­viat des de la fron­tal que es va con­ver­tir en una magnífica assistència perquè el Girona, a través de Mata, marqués el pri­mer gol de la tarda (11').

La diana va can­viar els papers al ter­reny de joc i, amb avan­tatge en el mar­ca­dor, l'equip visi­tant es va començar a tro­bar còmode amb la pilota als peus. La calma i la cir­cu­lació ràpida que el con­junt gironí era capaç d'impo­sar por­ta­ven una marxa més quan els dos pun­tes, Mata i San­daza, con­nec­ta­ven a la zona de tres quarts. Els ata­cants blanc-i-ver­mells van ser capaços d'obrir forat en la defensa lla­gos­te­renca, però fal­tava l'última pas­sada. Arri­bats a aquest punt, el Lla­gos­tera sem­blava gro­gui i amb només Ser­gio León en punta, massa sol, no era capaç de fer pes­si­go­lles a la defensa rival.

Més lle­nya al foc

El joc era intens i, mal­grat que el Girona tenia la pos­sessió de la pilota sense patir gaire per per­dre-la, la segona esto­cada va arri­bar a pilota atu­rada. Gra­nell va col·locar una bona pilota a l'àrea, la defensa no va estar del tot encer­tada, igual que el por­ter Moragón en la sor­tida, i Ramalho, del tot sol, va sig­nar el 0-2 de cap.

Quan més tocat sem­blava que que­da­ria el Lla­gos­tera, més bé va reac­ci­o­nar. Una tri­ple ocasió a un metre de la por­te­ria de Becerra va ser el pre­ludi del gol local. En el minut 30, Pitu va cedir el llançament de córner des de la dreta a Ríos Reina, que va sor­pren­dre tot­hom amb un gol olímpic. De nou, el par­tit va pujar de revo­lu­ci­ons, però el con­junt gironí va ser capaç de refre­dar el ritme de joc que­dant-se la pilota. La pri­mera part, mar­cada per l'efec­ti­vi­tat visi­tant, dei­xava un derbi amb color blanc-i-ver­mell, però del tot obert.

Després de la represa, el con­junt gironí va saber jugar molt bé les seves car­tes i, ben col·locat en defensa, va aguan­tar les enves­ti­des del Lla­gos­tera. El pri­mer quart d'hora del segon temps va ser avor­rit, així de clar, i no va ser fins al minut 64 que dues rema­ta­des –l'una d'Alcalá per part local i l'altra de Lejeune per part visi­tant– van ani­mar la gra­de­ria.

A par­tir d'ales­ho­res, els lla­gos­te­rencs es van llançar a l'atac i, amb l'entrada de Juanjo i fins i tot de Perea –en la prèvia del duel, Car­ri­llo l'havia des­car­tat del tot per lesió–, van gua­nyar pro­ta­go­nisme en l'aspecte ofen­siu. L'encert, però, no va arri­bar i ni les juga­des d'estratègia que tant pre­para el Lla­gos­tera van fer tre­mo­lar els fona­ments d'un Girona que va arri­bar als últims minuts en molt bona forma.

Ja en el temps afe­git, una topada entre Ramalho i Imaz va aca­bar amb el davan­ter llei­datà incons­ci­ent damunt la gespa. El par­tit ja no es va repren­dre, tot i que la topada havia pro­vo­cat que el col·legiat xiulés en pri­mera instància una falta cen­trada i en zona peri­llosa. Final­ment, els tres punts van volar cap a Mon­ti­livi en un duel que, més enllà del resul­tat, no hi ha cap dubte que va ser una ver­da­dera festa del fut­bol gironí.