Promeses incomplertes
Els arlequinats confiaven a construir un projecte al voltant de Juanto, però el davanter amb prou feines ha jugat
“Creia que signar pel Sabadell m'afavoria, però sembla que em vaig equivocar”
Dos anys i trenta gols en el Vila-real B li van valer perquè mitja segona A li anés al darrere. Era el moment de fer el salt i Juanto Ortuño (Iecla, 1992) va decidir Múrcia per endinsar-se en el futbol professional. No va arribar ni a posar-se la samarreta grana perquè el Múrcia va ser desqualificat de la competició i, altre cop, un grapat de clubs, entre els quals hi havia el Llagostera i el Sabadell, van intentar convèncer-lo perquè s'incorporés al seu equip. Al Vallès li van prometre titularitat –perquè, a part de Tamudo, no tenien cap més davanter–, però després de les primeres quatre jornades la discontinuïtat ha estat l'única regla, i des de fa gairebé deu, en l'oblit de la grada.
El gran cartell que tenia Juanto Ortuño va provocar que el Sabadell es bolqués per fitxar-lo. El Múrcia acabava de baixar administrativament i això l'alliberava per una clàusula que havia signat. Ell volia jugar a segona A i volia fer-ho en les millors condicions. “Tenia diversos equips interessats en mi abans i després de signar pel Múrcia, però vaig apostar pel Sabadell perquè esportivament considerava que era millor per a mi. Arribats en aquest punt, sembla que em vaig equivocar”, explica Juanto, frustrat perquè fa ben bé una desena de jornades que no entra en la convocatòria, tret del parèntesi amb Txus Serrano. La raó? “Doncs ja m'agradaria saber-la, perquè ningú m'ha dit res que hagi fet malament, ni he tingut una mala actitud ni res que cregui que m'hagi pogut penalitzar”, diu el davanter.
Possibilitats de sortir a l'hivern
Juanto va encadenar quatre titularitats de la jornada 3 a la 6 amb Miquel Olmo. El jugador va respondre amb dos gols i a Sabadell ja s'il·lusionaven amb la possibilitat de construir un projecte al seu voltant i al d'Eguaras, dos jugadors joves. Però a Olmo no el convencia i el va treure de l'onze. “Amb Olmo sí que hi vaig parlar, però tampoc no en vaig treure gaire res”, explica Juanto, que reconeix que se sentia “còmode” en l'equip quan jugava. Amb l'acomiadament del tècnic i l'arribada d'Àlex Garcia, el jugador va passar de tenir alguns minuts a l'ostracisme. “Ara estic totalment fora de l'equip”, admet Juanto, a qui Mandiá tampoc no ha donat ni una oportunitat.
El davanter podria haver marxat en el mercat d'hivern. “Només tenia ofertes de segona B [una de l'Oviedo] i jo vaig signar dos anys aquí i no volia tornar a baixar de categoria”, diu. I del Llagostera? “L'Oriol Alsina va preguntar per mi a l'estiu. Hi tinc bona relació perquè m'hi he enfrontat a segona B i perquè va fitxar el meu germà pel Girona. Quan s'hi va interessar, el Llagostera ja tenia quatre davanters en aquell 26 d'agost i el Sabadell només un [Tamudo], i per això vaig signar aquí al Vallès”, explica.