Possibilitats intactes

El Girona comença a oferir símptomes de pèrdua de frescor. No és res estrany tenint en compte que Pablo Machín, tot i disposar d'una plantilla de 23 jugadors, ha confiat el pes de l'equip a una dotzena de futbolistes (n'hi ha vuit que han superat ja els 2.000 minuts). I, malgrat que s'ha parlat sempre molt del fons d'armari, quan hi ha hagut baixes i s'ha hagut de recórrer als menys habituals, s'ha visualitzat una pèrdua de prestacions, ja sigui per la falta de ritme o perquè el seu perfil no encaixa del tot bé en el 3-5-2.

En qualsevol cas, el Girona va iniciar el 2015 a tota màquina (17 punts de 21) després d'haver superat una petita davallada (2 punts de 12). Continua essent el millor visitant, però ha perdut els dos últims partits a fora (al camp del Betis, 2-1; i a Ponferrada, 3-0).

En l'apartat individual, els màxims realitzadors del segon tram de lliga són Sandaza (4 gols) i Granell (3), mentre que la productivitat de Felipe ha minvat molt (1 gol) respecte del primer terç (9). De fet, el Girona ha fet nou gols menys en les últimes 14 jornades (15) respecte de les 14 primeres (24).

Pel que fa als minuts, a banda de Palatsí (no ha jugat), la participació en aquest segon tram de Juanlu i Bordas ha estat zero (el cordovès i el manresà han quedat en el més absolut dels oblits). En canvi, Coris i Aday s'han repartit de manera equitativa els minuts que ha deixat de jugar Juncà, lesionat des de fa més de quatre mesos i sense data de reaparició a la vista. Becerra (no s'ha perdut ni un minut), Granell i Cifu han intervingut en els 28 partits de lliga.

Embalats

El Llagostera ha trobat la fórmula de l'èxit en aquest segon terç del curs, una reacció que li permet afrontar el tram decisiu de la temporada amb molta confiança i amb un coixí de punts amb el descens –vuit ara mateix– que els deixa l'objectiu de la permanència ben encarrilat. El mes de febrer ha estat clau en el club de la Costa Brava. Després de l'última derrota al camp del Leganés el 31 de gener (2-0), els llagosterencs han encadenat quatre victòries i un empat que ha fet escalar els de Lluís Carrillo des de la zona de descens fins a una tranquil·la dotzena posició.

La millora de l'efectivitat –tres de les quatre últimes victòries s'han aconseguit per 1-0– i sobretot la recuperació de la solidesa defensiva –René va estar tres partits consecutius sense encaixar cap gol– expliquen la millora sobre el terreny de joc. I és que, més enllà de les magnífiques actuacions al Sadar (0-1) i a Pamplona (2-2), el Llagostera ha aconseguit treure molt rendiment al seu estadi. A Palamós, el Llagostera no hi perd des del 3 de gener contra el Girona (1-2) i en aquest segon terç de la competició, a casa, el balanç ha estat de cinc victòries, un empat i dues derrotes.

Pel que fa a la plantilla, la consolidació en l'equip d'homes com ara Pitu, Jordi López o René, combinada amb l'excel·lent adaptació de debutants en la categoria com per exemple Tito, Masó, Imaz o Querol, a més del bon rendiment de les incorporacions del mercat d'hivern, han donat com a resultat un equip que passa pel millor moment del curs.

Cuer i penúltim

Els altres dos equips catalans de la competició, el Barça B i el Sabadell, tenen força més dificultats que gironins i llagosterencs. És difícil explicar la davallada del Barça B, que no ha reaccionat ni a partir del canvi d'entrenador (Eusebio va ser destituït en la fatídica jornada 24, en la qual també van caure els entrenadors del Mallorca i el Recreativo).

El filial blaugrana, tercer el curs passat, ha completat un segon terç depriment amb 10 punts de 42 possibles (amb Eusebio van arribar a fer un 0 de 12, i amb Jordi Vinyals encara no han guanyat: 1 punt de 12) i la sensació és que la trencadissa en la plantilla és notable.

Tampoc pinta gens bé el Sabadell, que ja ha fet dos relleus a la banqueta. No va anar bé el primer (amb Àlex Garcia, l'equip va sumar 6 punts de 27 possibles) i ara és Mandià qui intenta redreçar la nau arlequinada (de moment 5 punts de 12). Els vallesans són cuers –ja fa set setmanes que no troben la clau per abandonar aquest últim lloc– i la salvació és a cinc punts, tot i que va arribar a estar a sis.

La sort que poden tenir els equips del vagó de cua és que aquesta temporada, aparentment més que cap altra, hi ha un munt de clubs assenyalats i amb problemes econòmics molt seriosos –alguns en liquidació, d'altres amb dificultats per fer front als convenis postconcurs– de perdre la categoria als despatxos. Si s'imposa una política de duresa, l'escabetxada pot ser important.