TENERIFE2

BARÇA B2

No hi ha manera. Quan no és per una cosa és per una altra, però el fet és que el Barça B continua sense guanyar amb Jordi Vinyals a la banqueta, en set partits. Ahir contra el Tenerife i al Miniestadi semblava que podia trencar la ratxa, quan es va avançar dos cops en el marcador, fins que l'expulsió de Dongou al primer temps ja ho va fer impossible. Sí que és cert que els blaugrana havien fet un bon partit fins llavors i després van mostrar caràcter i sacrifici per sumar almenys un empat, i reaccionar així a les dures paraules de Vinyals divendres. En la situació en què està l'equip, però, un punt serveix de ben poca cosa, ja que continua penúltim i amb l'Osasuna, que és qui marca la salvació, encara a tres punts.

El gol de Dongou al minut 4, rematant a pler la passada d'Adama després d'una gran internada, va posar les coses de cara. Els blaugrana però, continuen mostrant massa febleses al darrere i l'avantatge no va durar ni deu minuts, ja que una mala sortida de la pilota va permetre que Ifrán rebés sol dins l'àrea i afusellés Suárez. No va ser suficient per ensorrar el filial, que va continuar buscant la porteria rival com ho havia fet fins llavors. Fruit d'aquesta insistència, amb un joc més associatiu que de costum i més intens, va arribar ja en l'equador de la primera part el penal provocat per Grimaldo i transformat per Patric. Ningú comptava que poc després, el Barça B es quedaria amb deu homes per la vermella directa que va veure Dongou –rigorosa–, per una dura entrada i, això sí, a destemps. Tocava patir durant 55 minuts i de fet no va trigar a fer-ho el conjunt de Vinyals, que va veure com el pal els salvava en un córner i també com Suárez evitava el gol en un un contra un amb Maxi. Entremig, Sandro hauria pogut ampliar la diferència però va xutar als núvols i els segons 45 minuts es plantejaven com una dura prova a superar.

I es va veure ràpid que la segona part es faria llarga. Fins a tres bones ocasions va tenir el Tenerife en deu minuts. Molt tancat, el Barça B resistia com podia l'allau dels d'Agné, però només semblava qüestió de temps que arribés l'empat i així va ser, quan a mitja hora del final Maxi va connectar una passada enrere de Suso. Pintava negre el panorama, ja que els tinerfenys continuaven abocats a l'atac i els blaugrana amb prou feines passaven del seu camp i muntaven alguna contra intentant aprofitar la figura aïllada dalt d'Adama. En els moments de més patiment, però, va aparèixer Suárez, que amb diverses intervencions de mèrit va salvar un punt. Hauria pogut ser pitjor.