PONFERRADINA1

BARÇA B2

Feia temps que no s'observava una imatge com la d'ahir al Miniestadi en finalitzar un partit del Barça B. Jugadors eufòrics i una successió d'abraçades sobre la gespa. La reacció estava més que justificada. Han estat necessàries 12 jornades perquè els joves del filial blaugrana es retrobin amb la victòria. Traduït en temps, són més de dos mesos i mig, exactament des del triomf contra el Sabadell (1-4) del 31 de gener. Un període de foscor que s'ha pagat ben car en la classificació, fins a ensorrar-se a la cua de la taula. La victòria d'ahir contra la Ponferradina (2-1) suposa, doncs, un punt de llum, que guanya intensitat si s'analitzen les circumstàncies. Primer, per l'entitat del rival, que lluita pel play-off d'ascens, i després, pel toc d'èpica que va tenir. Els blaugrana van avançar-se amb un gran gol de falta directa de Grimaldo en l'inici de la segona part (50'). Acorán va respondre amb l'1-1 quan faltaven deu minuts. Encara es digeria l'empat i Palencia va ser expulsat per doble groga (82'), un fet que va refermar el setge de la Ponferradina a la porteria de Suárez. Però quan més obscur es presentava l'horitzó per als locals va aparèixer Munir per treure's un as de la màniga en forma de 2-1. La jugada va arrencar amb una gran passada a l'espai de Sergi Juste perquè el davanter d'origen magribí comencés la cursa cap a la porteria d'Arrizabalaga, que va sortir per tapar la fuita. No va comptar, però, amb el talent de Munir per adormir la pilota amb un toc i superar-lo amb una subtil vaselina, que va tornar a avançar el filial en el 84'. Quedava poc, però va ser necessari un últim esforç per mantenir el mínim avantatge. I es va fer amb nou homes, ja que Grimaldo va veure la segona groga en l'afegit (es perdrà la propera jornada per acumulació de targetes). La recompensa va arribar en forma de tres punts que han de propiciar un canvi de dinàmica per assolir la salvació en les set jornades pendents de segona A. Ho va destacar Jordi Vinyals, que finalment va sumar la seva primera victòria com a tècnic del Barça B després d'haver acumulat quatre empats i sis derrotes.

Durant les últimes jornades, Vinyals ja va advertir un progrés en el filial blaugrana, però estava pendent de reflectir-se en els resultats. Avalat per aquest fet, només va introduir una novetat respecte a l'onze titular de les últimes jornades. Ahir va apostar per Dongou –situat a l'extrem dret– per completar l'atac amb Sandro i Munir, mentre que Adama va quedar-se a la banqueta. Al seu costat hi havia Sergi Samper, ja que el tècnic blaugrana va mantenir l'aposta pel doble pivot format per Patric i Gumbau. Un dibuix que va permetre mantenir el control de la pilota –amb Halilovic com a principal encarregat de generar joc–, però de manera estèril a l'hora de crear ocasions clares. De fet, va ser la Ponferradina qui, mantenint l'ordre defensiu i sortint al contraatac, va disposar de les millors durant la primera part. En aquest sentit, a banda dels dos golejadors, el porter Suárez va ser el tercer protagonista de la tarda. Va brillar, sobretot a l'hora de desactivar un cara a cara amb Sobrino (21') traient un peu miraculós.

Ja en la segona part, seria Grimaldo qui exhibiria precisió en el xut de falta directa per fer entrar la pilota per l'escaire. El gol feia justícia a la major ambició mostrada pels blaugrana a l'hora d'anar a buscar el partit, sobretot comparada amb la d'un rival que no va fer un pas endavant fins que no va anar al darrere en el marcador. L'estratègia garrepa gairebé li va donar rendiment, però la màgia de Munir va aparèixer per tal d'assolir un triomf que dóna crèdit a la salvació.