El futbol en els darrers anys ha experimentat una dimensió planetària. És un esport que es practica arreu del món, i el seguiment mediàtic que se'n fa és molt significatiu. L'aparador social que suposa el futbol ha permès la seva extensió i ha generat infinitat d'escoles, acadèmies, clubs i organismes amb la pretensió de formar joves futbolistes.

La reflexió que volem endegar des d'aquestes línies parteix de la premissa que l'esport en general no és una finalitat, sinó un mitjà útil per assolir una formació integral; la formació del cos ha d'estar al servei de l'educació del jove. Es tractaria de pensar que l'esport –en el nostre cas, el futbol– podria i hauria de contribuir a la nostra elevació moral. De tot plegat inferim que l'educació en l'esport ha d'exercir un paper important en el procés formatiu de la persona.

Per tant, per fer-lo més vàlid des d'una perspectiva ètica caldria que cada institució, cada club que atén persones en formació, hauria de disposar de dos elements que considerem cabdals. D'una banda, haurien d'elaborar un codi ètic en què tots els agents que intervenen en aquest procés hi estiguessin implicats; i, d'altra banda, elaborar una llista de valors ètics que fossin el signe d'identitat d'aquestes institucions.

Una breu introducció al concepte d'ètica ens remet a la seva etimologia: ethos en relació amb la naturalesa de l'individu, la seva manera de ser, la seva consistència com a home a procurar adquirir un cert saber viure. L'objecte material de l'ètica, per tant, estaria formada pels actes lliures i deliberats; així doncs, l'objecte formal de l'ètica quedaria constituït pels actes humans, que són executats per ells mateixos. Tota societat i tota cultura disposa d'un sistema moral predominant, a partir del qual són educats els individus, per bé que en les societats actuals la diversitat moral es fa palesa.

El futbol afronta un seguit d'exigències i interessos externs que són difícils de satisfer sense infringir l'ètica esportiva. Aquestes exigències fan cada vegada més difícil que es compleixi el principi d'igualtat d'oportunitats i que es respecti la dignitat dels joves practicants d'aquest esport. El problema radica en el fet que, si això continua, el futbol pot perdre la credibilitat.

La globalització del futbol ha esdevingut un procés ple de dificultats i, fins ara, no paren de créixer sense arbitrar-se solucions adequades i significatives. Ens trobem, dins l'univers futbolístic, amb un gran nombre de joves que des d'una edat primerenca destaquen per les seves qualitats futbolístiques. Molts queden sovint atrapats en les xarxes dels anomenats representants i, prèviament, han estat observats pels scouts, que utilitzen el poder seductor que ofereix un esport de masses com el futbol i, freqüentment, tot recorrent a les males arts, s'apoderen dels drets d'aquells infants quan encara són uns marrecs.

Aquesta influència social, econòmica i fins i tot política que ha aconseguit el futbol, ens obliga a la formulació d'un codi ètic, que, com tota deontologia, no tindrà un paper vinculant o decisori. Ara bé, aquest codi podrà ser utilitzat com a mirall en el qual les futures generacions de futbolistes o de persones lligades a aquesta pràctica esportiva puguin recorre-hi, i així convertir-se en un element clau en el vessant pedagògic. Hem de considerar l'esport del futbol des d'una perspectiva més vivencial, en què l'aspecte humanitzador ha de generar una autèntica pedagogia de l'esforç i s'ha de resoldre amb comportaments i actituds que fomentin l'obertura. D'un codi ètic se'n poden treure un conjunt de valors que haurien de formar part important d'una pedagogia esportiva en el marc d'una societat democràtica, i que ha de veure en la pràctica esportiva un vehicle idoni per a la formació integral de les persones, dels futurs ciutadans.

L'important i primer objectiu és el rerefons que s'hi respira, i que fa pensar en la necessitat de l'elaboració per part de cada institució futbolística d'un codi ètic. És important la redacció d'unes pautes de conducta honestes per part de tots els estaments i agents implicats. Hem de considerar que hi ha una xarxa de protagonistes bastant heterogènia en aquest esport; hem de justificar la presència d'una deontologia com un indicador de la maduresa d'aquest esport. No diem res de nou si afirmem que en l'actualitat el futbol està faltat de valors. Un codi ètic manifesta la importància social d'una activitat professional en la mateixa mesura que en dissenya els criteris bàsics que han de presidir la seva realització, per tal que sigui una activitat al servei d'una societat humanitzada i humanitzadora.

Aquest codi ètic pot afavorir d'una manera articulada l'activitat del futbol, expressant que no tot si val, tal com succeeix en la vida mateixa. Tampoc es pot oblidar que, com que és un esport altament massificat i socialment reconegut, apareixen diverses qüestions ètiques que exigeixen responsabilitat en relació amb el servei que ofereix: les competències i la qualificació personal, la seguretat i la pràctica correcta en són una mostra.

Un codi deontològic ha de ser sobretot un clam en contra de la desvaloració del futbol, que s'ha convertit en un món que afavoreix l'engendrament constant de mites, fetitxes i reclams publicitaris destinats al consum, i també un lloc adient de propagandes xenòfobes i ultranacionalistes. El futbol ha de representar altres valors i, sobretot, ha de ser entès com un signe humanitzador de la cultura i com una exigència de l'ésser humà. Un codi ètic ajudaria tots els agent implicats en la seva pràctica i difusió a utilitzar el futbol com a estendard i com a esquer cultural. Que sigui, doncs, un revelador de l'existència humana fonamental; no val evadir-se ni enganyar-se.

El repte d'un codi ètic aplicat al futbol ens pot atorgar la possibilitat d'intentar despertar, sobretot entre els més joves, l'interès pel coneixement de la cultura esportiva, que durà lloc a dur una vida més satisfactòria i noble gràcies a la immediatesa de les pràctiques esportives. Podem aprendre l'experiència de sentir-nos partícips i creadors del nostre propi món, ja que l'ésser humà s'ha de considerar una realitat oberta i inacabada que necessita autocrear-se. La vida humana és una pràctica esportiva dinàmica i continuada que va des d'allò donat fins a allò possible, i el futbol d'avui ha esdevingut una cosa ineludible i profunda en l'expressió de la vida, quasi comparable a un instint curull de sentiments i emocions que degenera a vegades pel pedregar de les passions.

Així, doncs, el codi ètic ha de reflectir l'aspecte educatiu que es pot derivar de la seva praxi. Es pot convertir en una eina que fomenti la integració i en un mitjà adient per projectar els valors compartits per diferents grups socials i ètnics, sent, d'aquesta manera, una font de cultura. Del desenvolupament de l'esperit esportiu, de l'experiència de considerar el fet humà com a acció, esforç i projecte, i de l'establiment del vincle de unió entre cos i ànima com un procés alliberador, esdevé un intent de generar dins del conjunt cultural el valor del joc potenciant l'aspecte més lúdic del futbol. Per acabar, el codi ètic ha de trobar la seva fonamentació i la seva sustentació en la màxima que el futbol és una diversió i una possibilitat d'expansió de la personalitat, de la qual cosa es deriva la necessitat d'un convenient i regular entrenament. És fonamental reduir, sobretot a les escoles de futbol de base, els factors que han permès que el futbol s'hagi convertit en un esport purament competitiu i de veneració de tòtems.