“D'aquella fornada, vam tenir jugadors amb totes les aptituds de futbolista”, recorda Pau Hidaldo. Cita Vivi, Marcel, Bigas, Zamorano, Joel Méndez i, òbviament, Gerard Gumbau, de qui en destaca “la cama esquerra, la capacitat de desequilibri i la solidaritat”. “Fa la sensació de ser un jugador d'equip, segurament el gran mal del Barça B. En molts partits ha faltat esperit col·lectiu, i jugadors com Gumbau han intentat fer equip”, explica Hidalgo, que beneeix l'oportunitat: “Sovint, la diferència és que te la donin i que rebis confiança. A Pere Pons, Granell i Gumbau, els han donat responsabilitat i han respost. El que no pot ser és que a 2a A o 2a B no es fixin en la divisió d'honor.” Hidalgo veu el Barça molt satisfet amb el creixement de Gumbau. “La seva primera aposta de futur ha de ser el Barça. I, si no, el bagatge que ha adquirit li obrirà les portes de la categoria.”