El novell més intocable
Gerard Gumbau rebrà demà el Girona al Miniestadi, consolidat de ple en l'onze del Barça B
El migcampista de Campllong és el cinquè jugador amb més minuts del filial, i Vinyals només l'ha assegut un partit a la banqueta
No va trigar a assimilar l'enorme salt des de primera catalana fins a segona divisió A, i ja va arribar al partit especial a Montilivi de la primera volta convertit en un dels jugadors habituals del Barça B. El creixement de Gerard Gumbau al filial blaugrana ha estat progressiu i imparable, fins al punt que dissabte rebrà el seu Girona, el club en el qual va jugar des del 2005 –encara era aleví– fins a la temporada passada, consolidat com un dels fixos del segon equip del Barça. Només quatre companys acumulen més minuts en la lliga, i tots ells –Grimaldo, Dongou, Adama i Patric– ja tenien força experiència, adquirida de temporades anteriors al filial. La resta de jugadors fitxats l'estiu passat estan molt lluny de la continuïtat del jugador de Campllong, i això que és, amb diferència, el que arribava des de més avall.
En l'esquema amb tres jugadors al mig del camp del conjunt blaugrana, Gumbau ha alternat la posició de pivot amb la d'interior. És molt més habitual que Sergi Samper –una de les grans promeses del planter, que va debutar en la Champions al setembre–, titular en un sol dels sis últims partits. També supera Halilovic, malgrat que el croat ha recuperat la titularitat en els últims partits. I té molt enrere altres reforços com Juan Cámara i Bicho.
Vinyals i els valors
Eusebio Sacristán ja va incrementar la presència de Gumbau, i l'arribada de Jordi Vinyals al filial l'ha acabat de consolidar. El migcampista es va perdre l'estrena de l'exjugador del Figueres perquè estava sancionat, però des d'aleshores és fix. Amb Vinyals, només ha estat suplent en un partit, i dels nou últims, tots titular, només s'ha perdut tretze minuts. Més enllà de la qualitat tècnica, innegable en el de Campllong i molt present sempre al filial blaugrana, Gumbau reuneix característiques que l'equip ha estat trobant a faltar, com l'esperit col·lectiu, la generositat en l'esforç i la humilitat. Va ser el mateix Vinyals qui, fa poc més d'un mes, i després de l'enrabiada de Halilovic en ser substituït, va dir que el Barça B exemplificava “la pèrdua dels valors de la Masia”. “S'ha degenerat bastant el tema dels valors, i ens trobem un grup que reuneix bastant aquesta pèrdua”, va explicar el tècnic en plena crisi de l'equip. De fet, la situació crítica del filial no s'ha aturat ni de bon tros, perquè després de l'única victòria amb Vinyals, contra la Ponferradina, l'equip va perdre a Albacete i és penúltim.
Gumbau, que va fitxar pel Barça B sense haver arribat a jugar amb el primer equip del Girona –va ser citat en quatre convocatòries–, ha participat en diversos entrenaments del Barça de Luis Enrique. Va debutar en partit oficial, titular a Elx en copa, el 15 de gener. Amb contracte per una temporada més, el Barça està satisfet amb el seu rendiment, i tot fa pensar que tindrà continuïtat. El futur del filial, però, podria remoure el panorama.
LA XIFRA
AL MIG DEL CAMP
Ha jugat de pivot i d'interior i ha passat al davant de joves amb molt més renomJUGADOR D'EQUIP
Aporta treball i constància en un grup criticat per la falta d'esperit col·lectiuRobert Costa, inactiu amb Vinyals
Com Gerard Gumbau, l'altre jugador gironí de la plantilla del Barça B, Robert Costa, va jugar tot el partit de la primera volta a Montilivi (a la foto, lluitant amb Jaime Mata). Era tot just el quart partit de la temporada del central, que es va convertir en una aposta habitual d'Eusebio, ja que va jugar vuit partits sencers d'una sèrie de nou. L'últim va ser a Saragossa, en el 4-0 que va condemnar el tècnic. El relleu a la banqueta ha estat nefast per a Robert Costa, que ha desaparegut del mapa. De fet, Vinyals no l'ha fet jugar ni un sol minut en els dotze partits que ha dirigit. Costa, que a l'estiu farà 21 anys, havia tornat aquesta temporada al Barça després de jugar cedit al Badalona. Va començar la seva trajectòria a la Penya Bons Aires i després va passar pel Quart i pel Girona, abans d'arribar a la Masia, en edat infantil.