L'Elx, a segona
1a divisió. La LFP determina el descens del club del Baix Vinalopó perquè considera que el pagament del deute que arrossega amb Hisenda no està garantit. L'Eibar ocuparia el seu lloc
Qui juga amb foc s'acaba cremant, i el control econòmic dels clubs que la Lliga de Futbol Professional (LFP) ha imposat en els últims anys no serviria de res sense sancions exemplars i dissuasives de la falta de rigor en la gestió. L'Elx havia aconseguit reconduir una situació econòmica límit, amb el relleu en el consell, l'aprovació d'una ampliació de capital i l'aval del deute amb Hisenda, xifrat en 4,3 milions, però a hores d'ara la realitat és tossuda: “L'Elx continua mantenint deute líquid, vençut i exigible amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, que no està ni abonat, ni ajornat ni garantit”, va concloure la LFP, el jutge de disciplina social de la qual va resoldre ahir el descens de categoria del club del Baix Vinalopó, que a més era reincident, perquè la temporada passada, en què va tenir la plantilla sense cobrar durant mesos, ja va ser castigat per diverses infraccions que la llei de l'esport i els estatuts socials de la LFP tipifiquen com a molt greus. L'Elx de Fran Escribà, tècnic que amb el descens queda lliure i és l'objectiu de més d'un club de primera, va assolir la permanència esportiva molt abans que s'acabés la lliga, però no ha pogut driblar el descens administratiu.
La plantilla i la ciutat van reaccionar amb tristesa i ràbia. Jugadors de l'equip van mostrar el seu malestar i la seva sorpresa a través de les xarxes socials. “Només fa un any que sóc a l'Elx, no sabeu com em dol. No m'arribo a imaginar qualsevol il·licità”, va dir Pedro Mosquera. L'alcaldessa en funcions, Mercedes Alonso, va recórrer al tòpic: “Li han pres als despatxos el que ha guanyat al terreny de joc.” Però el cas és que l'enemic als despatxos no era aliè al club: “És una puta vergonya que gent de la meva ciutat destrossi el club”, va dir el capità del filial, Sergi Gillot, amb referència a la gestió de l'anterior president, José Sepulcre. També contundent i el primer a reaccionar va ser l'actual màxim mandatari de l'Elx, Juan Anguix, que no ha pogut reconduir a temps el desori, tot i haver assegurat que el club havia garantit a Hisenda el cent per cent del pagament del deute arrossegat. “És la major injustícia comesa en el futbol espanyol”, va lamentar. Més tard, va anunciar que el club recorrerà al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAD) i a la justícia ordinària, en la qual va confiar fins al punt d'afirmar que no preveu cap altre escenari que no sigui jugar a primera. Mentrestant, veïns de la ciutat es manifestaven a la plaça de Baix, com a mesura de protesta. Anguix va acusar la LFP d'utilitzar l'Elx per “posar el futbol al seu lloc”. Ara bé, també va anunciar que prendrà mesures contra l'anterior consell d'administració.
L'Elx se suma en la llista de descensos administratius al Guadalajara, el Múrcia, l'Oviedo, el Compostel·la, el Logroñés, el Xerez i l'Extremadura, si bé és el primer que baixa de primera a segona per aquesta via inusual.
El gran beneficiat, prudent
L'Eibar, l'equip amb millor balanç d'entre els tres descendits a segona pels resultats esportius, ja s'havia personat com a part interessada en l'expedient obert per la LFP a l'Elx, i només dues setmanes després d'haver plorat el descens, torna a ser equip de primera. Si no hi ha un gir improbable. L'Elx presentarà batalla legal i el mateix president de l'Eibar, Álex Aranzábal, reflexionava que no és un pas definitiu, però també recordava que en una reunió de la LFP a Barcelona, el 25 de març passat, es va acordar que, en cas de descens administratiu d'un equip, la seva plaça l'ocuparia el millor dels descendits. És a dir, l'Eibar, que, amb 35 punts, després d'una segona volta d'insomni (només ha fet 8 punts) afrontaria la seva segona temporada a primera. Aranzábal, satisfet per un costat, també va dir que la situació no és fàcil de gestionar i es va mostrar prudent fins que la resolució del cas no sigui definitiva, i si bé es va solidaritzar amb el trauma il·licità, va concloure que el que ha passat “és bo per a l'Eibar i per al futbol”.