Minut 77 del partit. Montilivi torna a rugir amb el gol d'Aday després de veure-ho tot perdut amb el 0-4 en contra. El duel està del tot trencat i cada ocasió a qualsevol de les dues porteries porta el cor dels aficionats al límit de la taquicàrdia. Córner a favor del Saragossa. Toca defensar en un moment en què les cames ja tremolen. Becerra intercepta el llançament i arma un contraatac letal a través de Coris i Aday. El de Sentmenat aixeca el cap i veu l'opció de fer la passada de la mort a Pere Pons. El de Sant Martí Vell remata amb la força de 8.000 gironins però el malefici dels darrers set dies torna a aparèixer i la pilota s'escapa a escassos centímetres del pal quan tothom ja cantava al gol. Les mans al cap i renecs. El futbol ha estat molt cruel amb el Girona, i no només amb el resultat i desenllaç dels dos últims partits a casa sinó fins i tot amb la mala llet d'assenyalar un dels protagonistes més brillants de la temporada dels gironins.

Pere Pons ha estat el motoret d'aquest Girona, i també s'ha fet gran al mateix ritme que la resta de l'equip. De retrets al jove migcampista blanc-i-vermell no se'n pot fer ni un, encara que la seva errada va fer desesperar en un primer moment tota la parròquia reunida a Montilivi. Durant els noranta minuts, però, Pere Pons va exercir de pulmó, de recuperador i de passador. De migcampista tot terreny. I és que l'acció que ens quedarà a la retina de tots es produeix després que el de Sant Martí Vell fes una carrera de més de setanta metres. Una altra. Pere Pons va tornar a fer una exhibició de força física, d'empenta i de voluntat. Amb la seva entrega al mig del camp, el jove futbolista gironí va deixar més llibertat a Jandro i Granell perquè poguessin exhibir la seva màgia i tècnica. Pons va fer a la perfecció la seva feina, i hauria estat una justa recompensa que el gol que li donava la vida al Girona l'hagués marcat un home que sent tant els colors.