El protagonista
Pere Pons
Ell no mereixia aquesta errada
Minut 77 del partit. Montilivi torna a rugir amb el gol d'Aday després de veure-ho tot perdut amb el 0-4 en contra. El duel està del tot trencat i cada ocasió a qualsevol de les dues porteries porta el cor dels aficionats al límit de la taquicàrdia. Córner a favor del Saragossa. Toca defensar en un moment en què les cames ja tremolen. Becerra intercepta el llançament i arma un contraatac letal a través de Coris i Aday. El de Sentmenat aixeca el cap i veu l'opció de fer la passada de la mort a Pere Pons. El de Sant Martí Vell remata amb la força de 8.000 gironins però el malefici dels darrers set dies torna a aparèixer i la pilota s'escapa a escassos centímetres del pal quan tothom ja cantava al gol. Les mans al cap i renecs. El futbol ha estat molt cruel amb el Girona, i no només amb el resultat i desenllaç dels dos últims partits a casa sinó fins i tot amb la mala llet d'assenyalar un dels protagonistes més brillants de la temporada dels gironins.
Pere Pons ha estat el motoret d'aquest Girona, i també s'ha fet gran al mateix ritme que la resta de l'equip. De retrets al jove migcampista blanc-i-vermell no se'n pot fer ni un, encara que la seva errada va fer desesperar en un primer moment tota la parròquia reunida a Montilivi. Durant els noranta minuts, però, Pere Pons va exercir de pulmó, de recuperador i de passador. De migcampista tot terreny. I és que l'acció que ens quedarà a la retina de tots es produeix després que el de Sant Martí Vell fes una carrera de més de setanta metres. Una altra. Pere Pons va tornar a fer una exhibició de força física, d'empenta i de voluntat. Amb la seva entrega al mig del camp, el jove futbolista gironí va deixar més llibertat a Jandro i Granell perquè poguessin exhibir la seva màgia i tècnica. Pons va fer a la perfecció la seva feina, i hauria estat una justa recompensa que el gol que li donava la vida al Girona l'hagués marcat un home que sent tant els colors.
Sense fer soroll
En les últimes setmanes els grans mitjans estatals i nacionals han desplaçat la seva mirada cap a Montilivi i el Girona, i en aquest escenari són molts els que han pogut descobrir i gaudir d'un desconegut jove futbolista que al terreny de joc ho ha fet pràcticament tot bé. A Olot, Pere Pons hi va guanyar confiança i també va aprendre a agafar galons. A la Garrotxa ja es veia que el jugador cedit pel Girona anava força sobrat a la 2a divisió B, però enguany, gràcies a la confiança que li han donat Machín i el director esportiu Quique Cárcel també ha demostrat que en el futbol professional caldrà tenir en compte el seu nom en un futur no gaire lluny. Pere Pons ha participat en 42 dels 44 partits de què ha constat aquesta temporada, i si fem un balanç general de les seves actuacions, la nota mitjana es podria situar tranquil·lament entre el notable i l'excel·lent. I tot això ho ha fet sense fer soroll, sense acabar de creure's que ja no és el juvenil que va formar part de la millor fornada de la base del Girona que ha sortit de Torres de Palau fins ara. Ahir, Pere Pons va abandonar Montilivi entre llàgrimes i aplaudiments dels aficionats que el recordaran més pel que ha donat que pel que va fallar. Respecte etern, Pere.