Ell no mereixia aquesta errada

Minut 77 del par­tit. Mon­ti­livi torna a rugir amb el gol d'Aday després de veure-ho tot per­dut amb el 0-4 en con­tra. El duel està del tot tren­cat i cada ocasió a qual­se­vol de les dues por­te­ries porta el cor dels afi­ci­o­nats al límit de la taquicàrdia. Córner a favor del Sara­gossa. Toca defen­sar en un moment en què les cames ja tre­mo­len. Becerra inter­cepta el llançament i arma un con­tra­a­tac letal a través de Coris i Aday. El de Sent­me­nat aixeca el cap i veu l'opció de fer la pas­sada de la mort a Pere Pons. El de Sant Martí Vell remata amb la força de 8.000 giro­nins però el male­fici dels dar­rers set dies torna a aparèixer i la pilota s'escapa a escas­sos centímetres del pal quan tot­hom ja can­tava al gol. Les mans al cap i renecs. El fut­bol ha estat molt cruel amb el Girona, i no només amb el resul­tat i desen­llaç dels dos últims par­tits a casa sinó fins i tot amb la mala llet d'asse­nya­lar un dels pro­ta­go­nis­tes més bri­llants de la tem­po­rada dels giro­nins.

Pere Pons ha estat el moto­ret d'aquest Girona, i també s'ha fet gran al mateix ritme que la resta de l'equip. De retrets al jove mig­cam­pista blanc-i-ver­mell no se'n pot fer ni un, encara que la seva errada va fer des­es­pe­rar en un pri­mer moment tota la parròquia reu­nida a Mon­ti­livi. Durant els noranta minuts, però, Pere Pons va exer­cir de pulmó, de recu­pe­ra­dor i de pas­sa­dor. De mig­cam­pista tot ter­reny. I és que l'acció que ens que­darà a la retina de tots es pro­du­eix després que el de Sant Martí Vell fes una car­rera de més de setanta metres. Una altra. Pere Pons va tor­nar a fer una exhi­bició de força física, d'empenta i de volun­tat. Amb la seva entrega al mig del camp, el jove fut­bo­lista gironí va dei­xar més lli­ber­tat a Jan­dro i Gra­nell perquè pogues­sin exhi­bir la seva màgia i tècnica. Pons va fer a la per­fecció la seva feina, i hau­ria estat una justa recom­pensa que el gol que li donava la vida al Girona l'hagués mar­cat un home que sent tant els colors.