La història interminable (8a temporada)
Sense solució pel que fa als camps d'entrenament, el Girona es veu obligat, un any més, a combinar Montilivi i l'annex amb altres escenaris, alguns a més de 40 quilòmetres
El club valora traslladar a Salt els dos juvenils i mantenir-hi el filial, i posar gespa natural al camp de terra del costat perquè el primer equip l'utilitzi
És possible que el Llagostera tingui aviat una ciutat esportiva i el Girona, que ja fa vuit anys que parla de construir-ne una, no. Des que el club de Montilivi va pujar a segona A, cada any se sent la mateixa cantarella. I cada any, la història acaba com el rosari de l'aurora. La plantilla professional ja s'ha entrenat en setze escenaris diferents des que és a la LFP, alguns dels quals impliquen desplaçaments de 40 o 50 quilòmetres. Peralada o Navata, per exemple. “Es un maldecap. Vaig arribar aquí conscient que era un dels temes a resoldre, però el problema continua”, va admetre el director esportiu, Quique Cárcel. “Les necessitats de present són tan imperioses que ens veiem obligats a buscar solucions ràpides, però el més important és que els nous propietaris tenen molt clar que la ciutat esportiva és una de les prioritats, i la idea és poder haver fet una cosa ben feta a mitjà termini”, va afegir-hi.
Salt, una possibilitat
Una de les solucions que valora el Girona és posar gespa natural al camp de terra que hi ha al costat del municipal de Salt perquè la primera plantilla del Girona s'hi pugui entrenar. Aquesta sola actuació significaria, segons Cárcel, un gran pas endavant: “Guanyaríem comoditat i qualitat de treball. Estem molt bé a Peralada i a Navata, però són cent quilòmetres a la carretera.” El club gironí també valora fer altres intervencions en la zona esportiva del municipi veí. Per exemple, canviar la gespa artificial del camp del Salt i ampliar les dimensions del terreny de joc. La intenció es traslladar-hi els dos juvenils (i mantenir-hi el filial, que ja hi jugava el curs passat).
Solució frustrada
A més de l'ascens a primera, el gol del Lugo també va acabar frustrant el que hauria estat la construcció immediata d'una ciutat esportiva. “Ja hi havia uns primers esbossos fets i converses avançades”, va admetre Cárcel. La zona esportiva també tenia ubicació, a Vilablareix (una part dels terrenys situats a la dreta de la sortida de l'autopista Girona Sud). “Amb l'ascens, tot s'hauria accelerat i la construcció de la ciutat esportiva estava garantida al 100%. Ara es farà, però més de mica en mica.” Mentrestant, l'equip continuarà de peregrinació.
QUIQUE CÁRCEL
“És una inversió cara, però els nous propietaris tenen molt clar que és una prioritat”SOLUCIÓ FRUSTRADA
El no-ascens va frenar la ciutat esportiva, ubicada entre Salt i VilablareixMONTILIVI
LA GESTIÓ MÉS COMPLICADA
L'escenari dels partits no és el més adequat per fer-hi les sessions perquè es castiga molt la gespa. El Girona l'intenta preservar tant com pot, però l'acaba utilitzant sovint. Fa sis anys s'hi va canviar el drenatge.
GEiEG
UN CAMP AMB POSSIBILITATS
El camp del GEiEG a Palau té mides reglamentàries, però el Girona el va utilitzar poc malgrat estar molt a prop de Montilivi. També es va intentar condicionar un terreny del mateix complex, però no va prosperar.
jafre
UNA CATIFA DELICADA
El Girona va trobar un magnífic escenari a Jafre l'estiu del 2012, però el camp (l'equip hi solia entrenar els dimecres) no va aguantar la intensitat de la plantilla professional i no s'hi va poder trobar continuïtat.
TOP TEN (BLANES)
DUES TEMPORADES DIFERENTS
El Girona s'hi va entrenar coincidint amb l'arribada de Josu Uribe (2011/12) i també amb Pablo Machín, l'agost passat (2014/15). Els dos principals inconvenients eren la llunyania i la zona de vestidors.
PALAFRUGELL
HABITUALS FINS L'ARRIBADA DEL LLAGOSTERA
El Girona va fer diverses sessions al Josep Pla i Arbonés el curs 2013/14 però, amb l'ascens del Llagostera a segona A i el conveni d'aquests amb l'Ajuntament, els gironins van quedar en un segon pla a la Costa Brava.
vilamalla
ENTRENAMENTS I AMISTOSOS
Sense fer-ne l'ús de Riudarenes, Vilamalla també va ser una de les seus importants dels entrenaments del Girona entre les temporades 2008/09 i 2010/11. Part
de l'acord era un amistós per any contra el Vilamalla.
VILABLAREIX
GESPA ARTIFICIAL D'ÚLTIMA GENERACIÓ
A més de Machín, hi han entrenat Ricardo Rodríguez, Javi López i també Rubi. La superfície sintètica no és la millor alternativa, però la proximitat amb Montilivi és una comoditat i la gespa artificial, d'última generació.
BONMATÍ
POCS ENTRENAMENTS I UN PARTIT
Va ser una altra relació fugaç perquè la impecable gespa del camp del Bonmatí s'aixecava fàcilment. El Girona hi va fer algun entrenament i també va disputar-hi, l'agost del 2011, un amistós contra el Reus.
vilatenim, EL COLLELL I VILOBÍ
VISITES ESPORÀDIQUES
L'equip es va fer un tip d'entrenar en camps diferents el primer any a segona A. Va arribar a fer una sessió fins i tot a Vilatenim (aleshores de gespa natural). Al Collell i a Vilobí hi va anar el curs 2008/09 i també el 2009/10.
RIUDARENES
LA PRIMERA EXPLOTACIÓ
En els seus inicis a segona A, el Girona va trobar una bona solució per al dèficit d'instal·lacions a Riudarenes: dos camps de gespa natural i cap equip amateur a la població. L'acord va durar tres cursos: del 2008 al 2011.
MONELLS
UNA COL·LABORACIÓ FUGAÇ
El municipal de Monells és un dels nou camps on ha entrenat Machín en l'últim any i mig. El Girona va poder utilitzar-lo més sovint perquè la gespa se'n va ressentir i els equips del municipi en sortien perjudicats.
TORRES DE PALAU
TORRES DE PALAU
Ha estat puntualment una solució d'emergència quan Montilivi i l'annex han esdevingut impracticables pel mal temps. La gespa artificial, força desgastada pel pas dels anys, no fa aconsellable treballar-hi sovint.
NAVATA
BONES INSTAL·LACIONS A TORREMIRONA
En els sis darrers cursos, el Girona ha fet sessions al complex Torremirona Golf, pel qual paga lloguer. Tot i ser lluny, l'escenari és impecable, amb un terreny de joc de mides reglamentàries en perfectes condicions.
EL CAMP ANNEX
L'ESCENARI MÉS CASTIGAT
No té ni les dimensions reglamentàries per jugar-hi un partit, però la plantilla hi fa un percentatge de sessions altíssim des del primer any. Enganxat a Montilivi, és la solució més còmoda. I el terreny té un bon drenatge.
PERALADA
UN POBLE, DOS ESCENARIS
El Girona s'ha entrenat –i s'entrena– al camp del Golf de Peralada (escenari de les estades d'aquest any i de la del curs 2008/09) i també ho va fer puntualment al municipal de Peralada (2008/09 i 2009/10).