Un curs més, el Girona continua sense resoldre el problema de les instal·lacions. I mentre no es construeixi l'esperada ciutat esportiva –es miren possibles ubicacions, però tot està molt verd–, el futbol de base mantindrà una situació de provisionalitat que no s'adiu amb les categories que té el planter, gairebé les més altes. Tocarà fer autèntics equilibris: està previst que els tres juvenils s'entrenin a Salt –l'acord encara està pendent de ratificació–, però l'A jugarà els partits a Vilablareix i el B i el C, a Torres de Palau, que serà la instal·lació que més s'espremerà (de cadets cap avall tota l'activitat es concentrarà en aquest escenari). I el filial, que l'any passat jugava a Salt i l'anterior a Vilablareix, ara provarà Sant Ponç.

“Hi ha problemes per encaixar els equips. Entre setmana i els dies de partit. Hem d'arribar a acords amb altres clubs que disposen de camps, i anar esgarrapant hores. No és la solució ideal, però és el que toca”, admet el director esportiu del filial i del futbol de base del Girona, Albert Síria. Dels molts maldecaps que hi ha hagut en els últims cursos a Torres de Palau –l'etapa post Fundació ha estat força traumàtica–, un dels més greus s'ha resolt amb l'aterratge dels nous propietaris. La temporada passada, els entrenadors dels equips inferiors van arribar a acumular entre quatre i cinc mesos d'endarreriments en el cobrament. “Va ser un any molt dur. Si ens en vam sortir va ser gràcies a la paciència que els mateixos tècnics van tenir”, hi afegeix Síria, convençut que els problemes econòmics no es tornaran a repetir.