Ens espera una lliga en què, com cada any darrerament, manarà la igualtat. Això sí, dins aquesta competitivitat hi ha un grup d'equips que per història, pressupost i plantilla parteixen com a favorits. Un d'aquests conjunts tornarem a ser nosaltres [el Santboià], que tenim com a objectiu pujar, tot i que com serà complicat, perquè hi ha altres blocs amb potencial per fer el salt de categoria. D'entrada, s'ha de destacar el Castelldefels, que mirarà de tornar a tercera, però també conjunts amb molta qualitat com el Balaguer, el Vilanova, el Viladecans o l'Amposta, que són grans candidats a batallar a la part alta. Després, cada temporada hi ha equips amb els quals no es compta que comencen bé la lliga, es posen a la zona privilegiada, i acaben l'any lluitant per pujar. Per exemple, hi ha nouvinguts que tenen potencial per batallar a dalt, com ara el Jesús i Maria o el Vila-seca, que són blocs ben treballats i estructurats, amb futbolistes bons per a la primera catalana. A més, aquest perfil d'equips d'entrada no té cap pressió, i això els pot acabar beneficiant. Dit això, fer pronòstics tan d'hora és precipitat, i serà la competició qui, amb el pas de les jornades, posi cadascú al seu lloc. Si hi ha una cosa que sabem pel que hem viscut darrerament, és que no sempre la teoria funciona, i el fet de ser favorit no garanteix que acabis lluitant per l'ascens.

Respecte a les particularitats del grup 2, aquí es veu un futbol molt vertical, directe i de partits molt bojos, en què hi ha moltes transicions i la pilota aturada sol ser determinant. El grup 1 no el conec tant, tot i que sí que és cert que hi ha un bon nombre d'equips que aposten per la combinació i la possessió de la pilota. En tot cas, el futbol està seguint en els darrers anys un procés d'homogeneïtzació, i l'estil de joc s'assembla cada cop més a tot arreu.