Cinc anys, cinc mesos i vuit dies després hi tornarà a haver el derbi en versió B. Serà demà, a les sis de la tarda, a la ciutat esportiva Dani Jarque, en què l'Espanyol B i el Barça B es veuran les cares. Es jugarà de nou un partit que va ser clàssic la dècada passada, en què els dos conjunts van coincidir catorze cops en la lliga. El pas dels blaugrana per la LFP, però, havia evitat cap enfrontament en lliga entre els dos filials en el darrer lustre, en què la trajectòria que han seguit ha estat força distant: mentre el Barça B sobresortia a segona A, hi va haver un parell de cursos –del 2010 al 2012– en què l'Espanyol B va militar a tercera. Les tendències, en tot cas, s'han revertit últimament i les forces dels dos planters s'han anat equilibrant, no només en el filial, sinó també en les categories inferiors. El partit de demà, doncs, no podria oferir arguments millors: d'entrada s'entreveu rivalitat i equilibri.

Amb el derbi d'aquesta jornada, amb tot, es reprèn una història que va començar el 1997, amb el primer partit entre filials que es va disputar al camp de La Caixa, la casa del filial blanc-i-blau en aquella època. El matx acabaria amb victòria dels locals, que van sentenciar els blaugrana amb un gol de De Lucas en el temps afegit, quan el resultat de l'enfrontament era d'1-1. En els onzes dels dos equips, precisament, hi havia quatre noms que llavors eren promeses i que han estat figures capitals en la història moderna dels dos clubs: a l'Espanyol B hi jugava l'actual tècnic, Sergio González, i també Raúl Tamudo, mentre que en l'alineació blaugrana hi havia Puyol i Xavi. Poca broma. Des de la primera cita de filials fins a la darrera, el 2010 al Miniestadi, amb Luis Enrique dirigint el Barça B, es van disputar setze partits, amb un bagatge que beneficia els blaugrana: vuit victòries culers, cinc triomfs de l'Espanyol B i tres empats.