Primer perquè em considero un jugador de futbol català. Sóc un jugador que he crescut i m'he format a Catalunya; la meva vida és el futbol i l'esport, els quals visc amb passió. Tinc molts lligams que m'uneixen amb aquesta campanya.

No com jo ho sento. Per mi l'esport català és el que he viscut en una escola com la del Barça, en què he après moltíssim, no només com a jugador sinó com a persona. És una cosa que valoro molt.

No. El meu sentiment és català, però sempre he estat a gust a la selecció espanyola. Simplement tinc un sentiment català que sempre he defensat a tot arreu on he anat.

No, crec que sempre he mantingut una mateixa posició en aquest sentit. No considero que sigui una cosa mal feta ni que estigui anant contra res. El que em passa a mi passa a molts altres jugadors que van a la selecció espanyola, que tenen lligams amb un territori concret i això, de fet, ho parlàvem entre nosaltres.

Cadascú és lliure de pensar i d'actuar com cregui convenient, però crec que l'opinió general de la gent està molt centrada en els catalans; quan hi ha molta gent d'Astúries o d'Andalusia que també tenen un gran sentiment de pertinença a la seva terra i d'ells no se'n parla tant. Ho hem vist en una final del mundial en què molts jugadors tenien la bandera de la seva comunitat. O sigui que això no és un problema dels catalans. En altres països se celebren els títols amb només una bandera, aquí això és diferent i ho hem de respectar. No vaig contra ningú i no faig mal a ningú.

És un sentiment que he agafat sobretot aquest últims anys que he estat fora del país, i quan juga Catalunya, encara que sigui un partit amistós, és un retrobament amb gent a la qual tinc afecte. És un partit especial per moltes coses. Ho visc amb il·lusió, alegria i sentiment. Que arribin finalment partits oficials no depèn de mi.

Estic acostumat que, faci el que faci, sempre hi ha persones a qui els agrada i n'hi ha d'altres a qui no, però tinc clar que no faig res de dolent. No estic sent radical en cap sentit, estic expressant uns sentiments que tinc, que són reals i que no van contra res ni ningú. Algú em criticarà, segurament, però això sempre passa.