En el futbol l'aptitud és circumstancial. Necessària, però circumstancial. Si la virtut no va acompanyada d'un context que afavoreixi el seu desenvolupament, no hi haurà rendiment. Per aprofitar les capacitats d'un jugador, fa falta motivació, implicació, confiança i actitud. Només d'aquesta manera es pot entendre com canvien les prestacions que ofereix un futbolista depenent del lloc i del moment. En aquest inici de lliga a segona B hi ha un cas cridaner. El d'Enric Gallego. El punta s'ha convertit en una figura clau de l'arrencada fulminant del Cornellà –colíder amb 12 punts de 12–. Diumenge va fer un doblet i, amb cinc gols, és el pitxitxi dels quatre grups de la categoria. Poca broma.

Les estadístiques són fredes i en un món subjectiu molts cops no fan res més que causar interferències. Ara bé, n'hi ha una que va de meravella per exposar l'estat de gràcia d'Enric. L'atacant del Bon Pastor ha fet en quatre jornades tants gols com en els dos cursos anteriors. I això no és fruit de la casualitat. No és una mera ratxa, d'aquestes capricioses que tenen els davanters de tant en tant. Al darrere hi ha un grapat de circumstàncies que han permès al futbolista del Cornellà recuperar la seva millor versió, aquella que va mostrar precisament a l'equip del Baix Llobregat del 2010 al 2013. Van ser els anys daurats d'Enric a tercera, i en aquells tres cursos va marcar 55 gols.

El canvi en el rendiment del punta s'explica pel seu retorn a Cornellà, un club que sempre ha considerat casa seva i que va confiar en ell quan pitjor ho estava passant: el gener passat, sense minuts a Olot. Aquella etapa a la Garrotxa, frustrant i frustrada, li va servir per valorar el que tenia a prop de casa. Haver de viatjar cada dia per entrenar-se sabent que no jugaria el va desmotivar. A tot això, s'hi ha de sumar el fet que Enric venia d'un any anterior a Badalona que va ser igualment gris, ja que els problemes al pubis el van martiritzar i no va disposar de la confiança necessària per sentir que havia de donar alguna cosa més. Els estats d'ànim pesen i a Badalona i a Olot –on una sanció de quatre partits també el va marcar– no va estar a l'altura del que s'esperava.

El barceloní, amb tot, afrontava el 2015 amb ganes de rescabalar-se i demostrar que a segona B també podia fer gols. A Cornellà hi té el context ideal. Hi ha un entrenador, Jordi Roger, que el coneix i sap explotar-lo. Està en un moment de plenitud personal, ja que ha tingut un fill. Se sent important, té confiança i, a diferència d'alguns moments dels últims dos cursos, està en un estat físic impecable, ja que aquesta pretemporada ha suat més que mai: ha perdut pes i ha guanyat velocitat, fet que li permet marcar la diferència. Això només acaba de començar, però al grup tercer ja hi ha un nou al·licient. Quants gols marcarà Enric?