Les victòries sua­des, pati­des, aju­den a créixer. El procés de madu­ració d'un equip s'accen­tua quan el premi obtin­gut ha cos­tat esforç i ensurts, quan el rival ha mos­trat poten­cial i recur­sos però ha aca­bat clau­di­cant. El Nàstic, en un par­tit intens, igua­lat i obert, va der­ro­tar el Mallorca perquè va ser capaç d'apro­fi­tar una de les diver­ses oca­si­ons de què van dis­po­sar els dos equips –Mar­cos (42')–, perquè va mos­trar capa­ci­tat de sacri­fici con­tra un opo­nent que el va fer córrer i perquè va tenir la dosi de for­tuna necessària per sobre­viure a segona A, sobre­tot en uns últims minuts d'insis­tent setge visi­tant. Són qua­li­tats que el Nàstic afe­geix a la soli­desa habi­tual i als argu­ments ofen­sius ja mos­trats, i que per­me­ten als grana con­ti­nuar crei­xent, de moment per con­so­li­dar un bon inici i anar acu­mu­lant punts i qui sap si més enda­vant per aspi­rar a alguna cosa més. La lliga és llarguíssima, però de moment al Nàstic no li podran treure ni les bones sen­sa­ci­ons, ni els 10 punts i la segona posició després de cinc jor­na­des.

En la pri­mera mei­tat el Nàstic no va ser estar còmode, amb el Mallorca superant-li la línia de pressió amb cri­teri i arri­bant amb espais a la zona de perill, tal com va demos­trar en diver­ses juga­des Acuña en el pri­mer tram del par­tit. Els atacs dels grana eren menys nets, menys ela­bo­rats, però no es pot dir que no fos­sin peri­llo­sos. Emana, quan té la pilota en zona avançada, és amenaçador. Del repar­ti­ment de cops de la pri­mera mei­tat van des­ta­car un cop de cap de Rayco (4'), una cen­trada enve­ri­nada del visi­tant Cam­pa­ba­dal (13'), un xut de Tejera amb tot a favor que va topar amb el cos de David Cos­tas (25') i una rema­tada en bona posició d'Acuña (26'). Però va ser Mar­cos el que hi va posar l'encert en una jugada en què la defensa visi­tant va estar tova i mal col·locada: Mossa va cen­trar amb massa como­di­tat i Marocs, sol al segon pal, va batre el por­ter Wellen­reut­her amb el cap (42').

El gol, oportú, havia de per­me­tre al Nàstic afron­tar la segona mei­tat amb més tran­quil·litat i apro­fi­tar l'avan­tatge per aco­mo­dar-se millor al par­tit. Però el pas pel ves­ti­dors no va can­viar exces­si­va­ment el pano­rama, ja que el Nàstic no va ser capaç de tenir el par­tit sota con­trol. Va tenir alguna ocasió per fer el segon, com ara un xut de Rayco (58'), però era el Mallorca el que dis­po­sava de més arri­ba­des, sobre­tot al final i després dels últims can­vis, de con­tenció en el cas del Nàstic –Gal Arel en el lloc de Tejera– i ofen­siu en el cas del Mallorca –el mit­ja­punta Mou­tinho pel cen­tral Aveldaño–. Coro, amb un xut ajus­tat ben resolt per Reina i una xilena que va pas­sar prop de l'escaire (87'), Mou­tinho amb un xut atra­pat pel por­ter grana i un pos­si­ble penal sobre Bianchi en l'últim minut d'un temps afe­git exces­siu van fer que als tar­ra­go­nins se'ls encongís el cor abans d'escla­tar d'ale­gria.