Granell ho encarrila

Va arrencar millor el Llagostera, que va saber aprofitar els nervis inicials del Girona per plantar-se bé damunt la gespa i dur la veu cantant. Amb un bon exercici de pressió, els visitants van jugar força estona en terreny gironí i van provocar més errades del compte en el conjunt blanc-i-vermell. Alcalá, la gran novetat en l'onze de Machín, va començar insegur, tot i que no va ser l'únic entre els locals. Els migcampistes, per exemple, van veure passar la pilota molt per sobre dels seus caps i van intervenir ben poc. A dalt, la defensa llagosterenca es va imposar a Mata i Jairo. En aquests compassos inicials, el Girona va concedir massa córners i faltes a un equip que acostuma a treure petroli de l'estratègia. A pilota aturada, però, Becerra i la defensa local van estar notables. Només Juanjo va guanyar una acció aèria a Alcalá, però va rematar massa alt (4').

Els dos equips van jugar lluny de les àrees. Als gironins els va costar Déu i ajuda connectar amb els dos puntes perquè únicament van utilitzar el joc llarg, la qual cosa no va ser cap novetat. El Llagostera, que ho sabia, va posar centímetres a darrere (Fran Cruz i Jorge) i va avançar Escassi per escombrar les pilotes en zona de tres quarts i frustrar d'aquesta manera les segones onades dels locals.

Becerra va tenir tan poca feina com Moragón en els compassos inicials perquè el Llagostera també va tenir problemes per generar joc. Tot i això, va fer la sensació que els d'Alsina es trobaven més còmodes al camp. L'avís més seriós dels visitants va ser un contraatac de tres contra un generat a partir d'una falta favorable al Girona. Per sort per als locals, Querol es va fer un embolic i Imaz va xutar massa fluix.

Tot va canviar a partir de l'1-0, materialitzat per Granell amb un xutàs des de casa seva. El gol va esperonar els locals, que es van poder tranquil·litzar. I va afectar els llagosterencs, que no van trobar una resposta immediata.

Dels pals de Mata a l'1-1

Amb menys profunditat pels carrils del que és habitual, Mata i Jairo es van haver de buscar molt la vida. El madrileny s'hauria pogut convertir en l'home del partit tal com va passar a Oviedo, però els pals li ho van impedir. En el tram final de la primera meitat, va enviar un míssil a la fusta quan Moragón ja estava batut (40') i en l'inici de la segona part un altre cop el pal va evitar el possible 2-0 (48'). Hauria estat, possiblement, la sentència. Però un minut després va arribar l'1-1 dels visitants en una acció molt afortunada, ja que el xut d'Imaz va rebotar en Kiko Olivas i va agafar Becerra a contrapeu. El Llagostera, gairebé sense saber com, va superar un moment crític.

2-1, 2-2 i final elèctric

Al Girona li va tornar a tocar pedalar, però va proposar poc en atac. Malgrat que va tornar a trobar el premi del gol, el 2-1 va ser més un acte de fe (primer de Jairo, després de Mata, sobretot d'Eloi i finalment del mateix Jairo, que la va endreçar) que no pas producte d'un futbol de laboratori.

Els escassos 20 minuts que quedaven per disputar-se havien de ser suficients per tancar el partit. Però el Girona no sap fer això, a Montilivi. Li va passar el curs passat contra el Lugo i aquest contra el Numància. I ja encadena cinc fracassos seguits a casa (s'hi ha d'afegir el del Saragossa la temporada passada i el d'enguany contra l'Osca). Quan Pere Pons va veure la segona groga per tallar un contraatac dels visitants, la por es va veure reflectida a la cara dels jugadors locals, que van fer un pas enrere. Machín, que amb l'1-1 va fer entrar Coris i amb el 2-1 Felipe, va posar en dansa Pol Llonch per intentar tallar la reacció del Llagostera, que havia posat gent ofensiva a la gespa: primer Benja, després Juanto i finalment Ríos Reina.

Ja es veia venir que el Girona patiria per conservar el resultat. Tot i haver rebut unes quantes lliçons, n'han après ben poques. Juanto va trobar una autopista per l'esquerra i va batre Becerra sense que ningú li sortís al pas. I amb el 2-2 i un home més, el Llagostera va mirar de furgar en la ferida local. Sort del porter local, molt inspirat davant Benja (88' i 93'). El Girona també va vorejar el 3-2, però Mata no va afinar en la vaselina després de l'assistència de Felipe.